El joc: que comence la festa!

—Vinga, juguem una miqueta. Juguem amb...

—Almudena.

—Almudena, molt bé. D'on eres?

—De València, de Benimaclet.

—Molt bé, bon barri. Ixes de festa, Almudena?

—Clar, jo soc fallera.

—És la festa. La festa és ella. Almudena és la festa. Almudena, juguem que jo et propose una paraula i em dius com es diu correctament. Sí? Com diries a eixa mesura xicoteta d'alcohol servida en gotets xicotets. Com li diries?

—En castellà, chupito.

—Ah, i en valencià?

— I en valencià, jo crec que també. Chupito.

—Tu diries chupito amb ch. I la resposta és… Ai, incorrecta! Un colpet. Un colpet. Segona paraula. Com li diries a eixe moviment d'oci nocturn que tenia, sobre els anys 80-90, les discoteques valencianes com a punt neuràlgic?

—Ruta del Bacallà?

—Ruta del Bacallà… no? Si al peix li diem bacallà o abadejo… Mmm… És Ruta del Bakalao! Ruta del Bakalao, amb k. Els noms propis no es tradueixen. Igual en castellà que en valencià. Última oportunitat per a Almudena. Ara juguem a lletrejar. Discjòquei.

—Com en anglés.

—Molt bé, d'acord… Però, en este cas, Almudena… Almudena, no hem encertat.

—Fotre.

—Ho escriurem així. Una s només. O amb accent obert. T'havia donat pista.

—D'acord.

—És cert que també podem trobar DJ. Si busquem al Portal Terminològic Valencià, DJ. DJ, discjòquei… En fi, Almudena, hem vingut a passar-ho bé, així que…

—Moltes gràcies.

—Ens veiem a les pistes de ball.

—Perfecte.

—Que vaja bé, adeu!

—Gràcies.