La importància de les cançons

("Alegria", d'El diluvi)

Feliu Ventura, Mireia Vives, Raimon i, fins i tot, grups com Obrint Pas, Antònia Font o el Diluvi, amb els quals xarrarem de seguida, són exemples d'importància de lletres en les cançons.

Seria igual escoltar "Paraules d'amor" en noruec?

No li pegueu més voltes, perquè la resposta, com deia Dylan, està escrita en el vent.

(Continua "Alegria", d'El diluvi)

Hui en el Trau la llengua estem en les festes de Benissa.

Andreu i Jordi, d'El diluvi. (LLENGUOTA) Grup molt conegut al País Valencià.

El títol del disc és Junteu-vos.

Junteu-vos.

Junteu-vos.(RIUEN)

Sí, vam dir-li Junteu-vos perquè fem la cançó d'Ovidi Montllor que es deia "Sageta de foc", de Papasseit, i vam dir: per què no?

Volia parlar de les col·laboracions, però ací hi ha un guirigall que Déu i és el poble de les campanes, no?

Sí, això diuen.

Voleu fer cap allà?

Una miqueta, va.

Què dieu de les vostres lletres? Com arribeu al procés?

Hi ha gent del grup que li va més bé la paraula i escriu un primer esbós de les lletres i a partir d'ahí treballem la lletra i la quadrem en música: mètrica, rima, etcètera.

D'on xupleu per a traure lletres?

Diuen feu lletres poètiques. Jo crec que són viscerals, les nostres. Al final acabem dient el que sentim, l'espill de la societat que tenim.

Les lletres les signeu el grup?

Lletra i música sempre és del grup, ja que tots sempre posen una petita part i no és que si Jordi n'escriu una és d'ell, sinó que tots col·laborem en música, producció… Entre tots. Si són col·laboracions de lletra o música, posem que la música és d'X o la lletra és d'Y.

Hi ha una cançó molt famosa vostra, la de "I tu, sols tu", no?

Sí, la lletra és de Majo Domènech.

("I tu, sols tu", d'El Diluvi)

Parlant d'eixa cançó, per exemple, la de "I tu, sols tu", de casualitat estem davant d'un mural, açò no està preparat.

Què vos sembla que una cançó feta ací, a la Marina, tinga repercussió?

Vam veure una cançó de Majo, molt bonica la lletra, van posar música i no esperàvem la repercussió que va tindre.

No va ser a l'instant, sinó que un 8 de març molts col·lectius feministes van començar a utilitzar-la. Crec que tota una generació coneix la cançó "I tu, sols tu".

La meua filla a l'escola la canta. Ha tingut repercussió fins i tot fora, la cançó.

Ens vam quedar sorpresos perquè un col·lectiu de Madrid, no recorde, la va fer en llengua de signes i ahí van començar a eixir propostes de fer-la en altres idiomes i això, de treballar-la en altres idiomes.

Com canvia passar d'un idioma a l'altre?

És complicat.

Complicat, no?

Sí. Moltes lletres que coneixem o cançons que hem fet, al final són idiomes romànics i tots són pareguts, l'heptasíl·lab està molt present, però quan vam traduir-ne a l'eusquera és difícil.

Cada llengua té el seu tarannà, la seua manera d'acabar frases, de rimar, vocalitats, rimes assonants i consonants. Cada idioma és un món.

Dins el panorama, penseu que s'ha normalitzat?

Hi ha molts grups que estan ara cantant en valencià.

Penseu que és un bon moment?

Sí.

Hi ha un ventall de música gran. La gent fa ska, fa rap, fa reggae… I rock progressiu.

Nosaltres fem folk fusió estrany.

S'ha normalitzat inclús a la resta l'Estat.

Grups valencians toquen a Madrid, a Sevilla...

Sí, sí.

Estan ahí.

És normal i ho peten.