Coquetes i cremalleres

Este forn l'obren, l'obrim per fer la pastà.

La pastà.

Pastadores de tota la vida.

Pastadores.

La pastà, la rotlleta i la coqueta de mitja lliura.

Estes són les rotlletes. Són més grans, les de Sant Antoni.

I estes, les coquetes.

Sí, són les coquetes.

També en fem petitetes per a quan ix la gent de la missa i de la processó, van a casa del primer majoral i inviten a moscatellet.

L'altre són les mitges llunes, que no estan ací, però…

No, de mitja lliura!

De mitja lliura.

Com són?

Són molt grans. Esta llanda. Unes sis, imagina't si són grans.

Molt bé.

Molt bé.

De mitja lliura.

Les donem quan passen animals.

Has de portar un gosset, un animalet perquè et donen coqueta.

Clar, perquè és Sant Antoni.

Clar.

I visca Sant Antoni!

(RIU) Visca Sant Antoni! De Forcall!

Enguany t'han fet com?

Cremallera d'honor.

És una cosa especial per a tu, no?

Home, per a mi i per a totes, eh? Però, em van agafar a mi.

Era impensable per a ta mare o per a la teua àvia.

Oi, per això em vaig emocionar. Per dir, si la meua mare ho haguera vist això… Bé, haguera dit…

Que bé, no? Allà estem les dones. Ja tocava, ja.

I què? Què vau fer?

Vaig disfrutar.

(RIU)

Arribem a la plaça. Aleshores em posen la capa esta i el barret. Marededeu, allò pesava…

La portaves tu, la capa?

Me la vaig posar. Bé! Vaig pegar unes voltes per la plaça. (RIU) Dic: ara sí que soc cremallera.

L'has d'agarrar per a encendre-ho. Dic: això pese molt!

No podies?

El xicon em va ajudar i els dos vam donar foc.

Vas fer l'acte simbòlic.

Em va passar com una coseta per ací. (RIU)

Tenim Antonia emocionada.

És que ja no ho tornaré a viure.

Ja que estem parlant de reconeixements, de coses que són importants, el reconeixement del treball de la dona…

Molt, molt, molt.

Molt important. Que n'opines?

Per a mi molt (RIU).

Diu: per a mi molt (RIU).

(RIU)

Tu què opines…

Perquè sé com costa de fer.

Ui…

S'emociona.

M'emocione.

S'emociona.

Si alguna jove vol…

Filoseta.

De Filoseta o de Botarga, però jo de dimoni no.