D'on prové la paraula 'ploma'?

El terme ploma ve del llatí pluma, una protuberància al teixit que tenen les aus en la pell formada de queratina.

Abans se sucava en tinta per a escriure cartes d'amor.

Que seria molt romàntic, però les mànegues et quedaven fetes una preciositat.

Després es va inventar la ploma estilogràfica, que també deixa els dits negres i només es pot utilitzar si eres algú important.

Però, ploma en valencià ha quedat immortalitzada gràcies als ballesters de Pere IV, que en origen es deien centenars del gloriós Sant Jordi, però són coneguts com de la ploma.

Centenar perquè n'eren cent i ploma perquè portaven una ploma.

Vull ser immortalitzat com un ballester.

Porteu-me una ploma!