Transcripció
No penseu que buscar mots peculiars i expressions curioses és exclusiva nostra de Trau la llengua. No! Arreu del territori hi ha desenes de persones que marquen el pas rastrejant vocables pels racons més indòmits del país.
És el cas de Josep Gargallo, intrèpid caçador de paraulesde Vall d'Uixó.
Ieee, Josep!
Ieira! Què? (RIU)
Com va? Què m'has dit?
La manera de saludar ací, a la Vall. Però, t'he de rectificar.
A veure, a la Vall vos saludeu com?
El ieee no, és iep!
Iep?
Iep.
Ho he fet d'Alcoi: eeeh. Eixa és la diferència.
Pots anar per… la quinta Avinguda de Nova York i fas "iep!" i si n'hi ha altre et dirà "ieira!". Eixe és la Vall.
T'ho dic, mira, millor: iep! Ieira!
(RIU) M'encanta.
Iep! Ieira!
Mira, una altra!
I què et sembla, eh? Quan t'he vist arribar dic: a on va aquest cebet?(RIU)
Què?
Vinc de caçador, com que cebet?
Que et falta un bull…
Ah, molt bé.
O una miqueta de trellat.
Que estàs una miqueta sonat.
Sonat.
Una paraula com cebet tu la gastes?
Ací no.
No ho hem fet, Josep!
Sempre hem de traure la llengua.
(LLENGUOTA)
La primera és, en la vall, bodí.
Bodí.
I l'acció de l'acció de bodinejar.
Indiscret. Vol saber-ho tot. Ah! Va carregat, a més, de certa difamació.
Damunt el critiquen.I bodí?
Bodí, sí. Bodí, sí.
Bodinejar. Bodinejar.
Quan algú és així, tafanejador, com li dieu vosaltres?
Bodí.
Mel!
Xafardero, també.
Xafarder.
Molt bé.Clar.
Gambaler…
Eh!
Gambal és qui no para mai a casa.
Aleshores jo soc gambalera.
(TOTS) (RIUEN)
Podem parlar de pedres.
El cantal.
El cantal.
Una manera d'expressar una pedra.
Una cantalà.
Una cantalà.
Pegar-te, una cantalà.
Ja que parlem de pedres, també tenim una paraula de pedra molt pròpia nostra. Eixa pedra de vora mar redona que es diu blavó.
I, blavó? Blavó de la mar?
Mira.
Estem comprovant que sí, efectivament, un munt de paraules.
Alguna cosa més?
Fer el gànguil.
Ein?
No fer res, fer el gandul.
I què signifiquen totes aquestes paraules? Quins sinònims, o geosinònims, tenen? Descobreix-ho amb l'activitat de baix.