En valencià, usem la locució adverbial ben bé amb el sentit de 'sense que falte res, com a mínim, sense exagerar, del tot'. En el cas concret d'aquest fragment, la protagonista diu que no sap ben bé per on va, és a dir, que no té clar del tot per on anar. A banda de tindre'n clar el significat, has de recordar que la locució ben bé es col·loca sempre després del verb. Igual com si gastem l'adverbi bé (em trobe bé).
Però, i si ho gastem per separat?
Encara més! Recorda que bé és un mot monosíl·lab que s'accentua per a distingir-lo del be sinònim d'ovella o de la segona lletra de l'abecedari; però, ben és un monosíl·lab que no crea ambigüitat i, per tant, no s'accentua.
