La televisió d'À Punt en directe
Transcripció
Clara, per fi! Porte tot el dia cridant-te. Clara? Estàs ahí?
És que… no… no sé ben bé per on vaig i… porte el GPS posat. Ja… Ja parlem després.
Té igual, espera. Com ha anat la prova?
Clara?
Sí, sí, perdona. Bé, bé… Jo crec que bé.
Però bé de veres?
Atén un segon.
No serà millor que parlem quan arribe a casa?
Tu saps el futur que tens sense eixir de casa, bova?
Papà, per favor…
Si les coses no ixen com vols, l'empresa és meua. O siga, teua, Clara.
Ja ho sé.
Que no t'agrada i tot el romanç, ja ho sé.
Però seria una vida fàcil. He pensat que ja és hora de donar-te galons. Què en dius?
Això de ser actriu… És molt bonic en les pel·lícules.
Estàs ahí?
En valencià, usem la locució adverbial ben bé amb el sentit de 'sense que falte res, com a mínim, sense exagerar, del tot'. En el cas concret d'aquest fragment, la protagonista diu que no sap ben bé per on va, és a dir, que no té clar del tot per on anar. A banda de tindre'n clar el significat, has de recordar que la locució ben bé es col·loca sempre després del verb. Igual com si gastem l'adverbi bé (em trobe bé).
Però, i si ho gastem per separat?
Encara més! Recorda que bé és un mot monosíl·lab que s'accentua per a distingir-lo del be sinònim d'ovella o de la segona lletra de l'abecedari; però, ben és un monosíl·lab que no crea ambigüitat i, per tant, no s'accentua.