D'on prové el verb 'voler'?

Hui parlem d'un dels verbs més bonics del valencià: voler.

Una paraula que prové del terme llatí volere.

Una accepció és tindre intenció de fer alguna cosa.

Nosaltres sempre volem fer el millor programa possible.

Com Espanya en Eurovisió.

La realitat, malauradament, és una altra de ben diferent.

Voler també serveix per a indicar que alguna cosa succeirà d'ací a poc.

Ui, pareix que vol ploure!

Voler significa també sentir amor o estima. Et vull més que un bon cagar seria el màxim d'afecte en valencià.

En un sentit completament oposat tenim expressions com voler mal a algú.

I així, com qui no vol la cosa, hem arribat a la fi.

Si en voleu més, haureu d'esperar.

Que ho voleu tot i quan ho voleu!

(RIU)