Transcripció
La paraula mà, amb accent, deriva del llatí manu, que no era diminutiu de Manuel, sinó igual que ara, part terminal del braç dividida en dits que deixen agafar objectes.
En un joc de taula, una mà equival a una ronda. Anar de mà vol dir començar cada torn. I si es tracta d'un joc de naips, tindre bona mà vol dir comptar amb bones cartes.
Tindre mà per alguna cosa és ser hàbil per a fer-la o tindre facilitat per a aconseguir-la.
Tenim expressions a mansalva que juguen amb les mans: dibuixar a mà alçada, escriure a quatre mans, parlar amb el cor en la mà, donar un cop de mà, passar la mà per la cara, tindre les mans llargues…
De totes aquestes frases fetes, la que jo sempre tinc a mà és tindre mà esquerra.
Xavi, en canvi, és més d'enviar-ho tot a fer la mà.
Recorda que no és el mateix mà que ma: la primera correspon a la part del cos i la segona és un possessiu.