El verb esbrinar té un origen interessant que es deriva de la paraula cèltica breino-, que fa referència a la tija (també bri) prima que arranca de l'aparell subterrani en plantes com el blat o el cànem. Inicialment, aquest verb es feia servir per a descriure l'acció de separar els brins d'una planta, com quan esbrinem el safrà, per exemple.
Amb el pas del temps, el sentit del verb esbrinar s'ha ampliat i ara també s'utilitza en un sentit figurat per a descriure l'acció d'investigar o indagar fins a descobrir la veritat d'alguna cosa. De fet, en el fragment pots sentir a dir que "calia esbrinar si hi havia antecedents familiars". Prova de conjugar-lo en aquesta activitat.
