La televisió d'À Punt en directe
Transcripció
El cirurgià examinà el cos de Merrick. Li va mesurar el perímetre del cap i dels membres.
Li pessigà la pell, comprovà el moviment d'articulacions i li explorà la boca. Treves va constatar les grans anormalitats de la pell, així com les extraordinàries deformacions de l'estructura òssia, i va anotar de manera minuciosa totes les característiques, fins les més petites peculiaritats. Les proporcions eren grotesques: la circumferència del cap amidava 90 centímetres; el canell dret, 30 centímetres, i el dit més voluminós de la mà dreta, 12,5 cm. Curiosament, el braç esquerre i part de la cara romanien intactes, i el penis i l'escrot eren totalment normals; com si fora un contrast deliberat, el braç esquerre posseïa unes proporcions extraordinàriament delicades.
Una altra particularitat de Merrick era la veu. Durant l'entrevista, Treves s'acostumà a la seua veu aflautada.
Treves necessitava sentir-lo parlar. Merrick li havia de contar coses que l'examen ocular no revelava. Per exemple, havia d'esbrinar si hi havia antecedents similars en la seua família.
La resposta fou negativa.
Segons li va explicar, el cap, el braç dret i els peus eren així des que ell ho recordava, però de xiquet ja tenia la pell només aspra i un poc gruixuda.
El verb esbrinar té un origen interessant que es deriva de la paraula cèltica breino-, que fa referència a la tija (també bri) prima que arranca de l'aparell subterrani en plantes com el blat o el cànem. Inicialment, aquest verb es feia servir per a descriure l'acció de separar els brins d'una planta, com quan esbrinem el safrà, per exemple.
Amb el pas del temps, el sentit del verb esbrinar s'ha ampliat i ara també s'utilitza en un sentit figurat per a descriure l'acció d'investigar o indagar fins a descobrir la veritat d'alguna cosa. De fet, en el fragment pots sentir a dir que "calia esbrinar si hi havia antecedents familiars". Prova de conjugar-lo en aquesta activitat.