Aprenem sobre la porcellana

Açò és una tècnica de conformació de peces que es fa amb motlles d'escaiola.

És com de sèrie o pel·lícula. En pareix un poquet (RIU).

I açò es pot tocar?

No toques!

No es pot tocar per ser porcellana que està crua. Es diu verda.

Encara està humida.

Açò és el model.

Està fet amb microescaiola.

D'ací és d'on es trau el motlle, es fica al forn i açò és la porcellana cuita.

Si et fixes, mira el canvi… La diferència, sí.

La porcellana contrau fins a un 17% després de la cocció.

Tot açò es fa de manera líquida? Vols veure-ho?

Dona, volem veure-ho.

De fet, no ho veuràs. Ho faràs.

Ah, mira, està molt espés.

L'has de menejar amb la gerra.

Això és pasta tixotròpica. Si la meneges, es torna a líquida.

Escolta, Cèlia.

Digues.

En aquest món tan tradicional, hi ha espai per a la innovació?

Clar que sí, clar que sí.

Sí?

De fet, eixos plats que quasi toques abans (RIU).

Els que no es poden tocar.

Exacte.

Estan fets per una alumna d'ací, l'escola, per al restaurant de Ricard Camarena.

Què em dius?

Sí, el que té dues estreles Michelin.

Doncs el mateix.

He de seguir? Ajuda'm!

Celia!

Ja està. Prou.

Talla ahí. Estic veient que aquestes meravelles no estan pintades. És perquè està bonic així? Color natural?

Exacte. La porcellana

agrada tant perquè és una pasta molt blanca.

Però sí que es pot pintar?

Exacte, es pot. Per a això estan els engalbes o els esmalts.

I fer les decoracions… Podem veure'n algunes?

Que estiguen pintades.

Sí. De fet, unes companyes ara fan pasta de colors, encara més divertit.

Açò és l'aula de manufactura i Pilar està treballant en la porcellana. Què es fa ací?

Treballar porcellana amb diferents tècniques, diferents tipus... Porcellana de paper, translúcida.

Porcellana de paper?

Sí. Per exemple, allí. Anem a veure-ho.

Són motlles… És el que has fet abans.

Ah, mira! Açò ho he fet abans jo, entesos?

Han mesclat diferents pigments que donen a la porcellana doncs eixos colors… tan bonics.

Són els pigments o els òxids colorants.

Més naturals, aquest tipus de coloracions.

Més rústic, també.

Exacte. Molt bé!

És que jo vinc de la serra.

En aquest món tan plastificat, on sempre estem envoltats d'aquest material, té cabuda la ceràmica?

Clar que hi té cabuda. A mi em pareix que és el futur.

On m'has dut? Açò és la sala de forns.

La sala de forns… Si ací podríeu muntar una pizzeria!

Vine, et presentaré a Trini.

Hola, Trini.

Com estàs?

Bé. (RIU)

Estàs ací enfeinada?

Sí, carregant el forn.

Unes peces de fang blanc serigrafiades.

Conta'ns els materials del forn.

Aquest està construït de taulell refractari de baixa densitat i fibra de ceràmica. Construir el forn és com construir una casa.Hem d'apilar pisos.

Açò serien els pilars de la casa. Es diuen pilars refractaris. Aguanten més temperatura que les peces, clar.

Si no es fondrien.

L'engegaràs?

Dona, clar. (RIU)

Complirem, Celia?

Sí. (RIU)

Açò és el pas de gas.

Açò no explota, no?

No.

(Combustió)

Ja està en marxa. (RIU) Ja ho està.

Vull empalustrar-me i crear. Açò és creatiu. No, Trini?

L'any que ve t'hi matriculem.

De veres?

A cicles o al grau, el que vulgues.

A tot! A mi a tot! Dona a tot… Jo a tot. Amb aquestes xiques… a tot.