Fabriquem mobles manualment

Vicent. Vicent. Sou tots Vicent en la fàbrica.

És una condició per a treballar ací?

No necessàriament.

Les dones són Vicent? (RIU)

No, home.

Açò recupera totalment la tradició artesanal, no?

Home, és una tradició que està molt present en tota la comarca, en la Marina. Molt antiga, molt arrelada.

Quant de temps dus treballant ací?

40 anys.

40? (RIU) Entraria de jovenet, no?

Amb catorze anys.

Catorze anys… I qui et va ensenyar l'ofici?

Vaig començar amb mon pare al costat i ell m'ensenyà.

Soc fill de sabater, però no vaig aprendre l'ofici sabater (RIU).

(Música afable)

Açò és una gronxadora… Una gronxadora que permet, doncs, ja veus…

Sí, sí, tu parla.

Tu ahí pots quedar-te… relaxat, eh?

Sí, mira, et donaré el premi nacional de comoditat.

Que guai! No m'alçaria però… a veure. He vist ací moltes coses teues.

Mira, espera. No t'importa? No, no, no.

Tu per a fer-les…

Els mobles es fan per als usuaris.

Em convertiré en usuari dels teus mobles, a veure.

(GEMEGA DE PLAER I RIU)

Feu-li el reportatge a Vicent que jo em quede una estoneta ací.

Molt bé.

Els mobles no són una unitat, no?

Més que mobles, dissenyen conjunts, famílies, perquè soles no poden estar.

S'han de relacionar entre ells.

Pobrets meus.

La cadira necessita una taula.

La taula una…

Una taula necessita un tamboret.