La televisió d'À Punt en directe
Transcripció
La paraula bufador és un derivat del verb bufar, que prové de l'arrel buff, onomatopeia de soroll de l'aire en eixir de la boca quan la tenim quasi quasi tancada.
Això, en el cas de Pepa, és quasi quasi impossible.
Un bufador és qui bufa, per exemple, les espelmes d'un pastís d'aniversari.
O l'aparell que la Guàrdia Civil et convida a emprar quan menys t'ho esperes.
Un bufador o tudell és el canó xicotet fet de llautó ficat al tub d'instruments de vent.
Bufador és també l'instrument que permet obtindre flama estreta per a calfar o fondre, per exemple, el sucre de la crema catalana.
Una de les expressions valencianes que més m'agrada és bufar en caldo gelat, que significa fer ostentació de situació benestant que realment no tenim.
(COM A CAPITÀ MORO) Això ho pague jo!
Això de la derivació és un procediment molt més habitual del que a priori pots imaginar, comprova-ho amb aquesta activitat.