Els travallengües

Vinga, passem a jugar, voleu jugar una miqueta?

Clar.

A vore, va.

Beniparlem, un pòdcast per a aprendre valencià amb Aina Monferrer.

Benvinguts al travallengua de lingüistes. Els travallengües són frases o seqüències de paraules dissenyades per a ser difícils de pronunciar i sovint es fan servir com a jocs entre els xiquets o els aprenents de llengües de qualsevol edat per a vore qui pot dir-les ràpidament sense equivocar-se.

L'equivalent a travallengües o embarbussament en altres llengües és tongue twister en anglés;

trava-línguas, en portugués; virelangues, en francés, i scioglilingua, en italià. No sé sabeu més italià que jo per a llegir-ho millor.

No, que va.

Està molt bé.

Aleshores, l'objectiu és que sigueu capaços de pronunciar alguns travallengües o embarbussaments que tenim ací. Vinga, va el primer travallengua per a Ricard, pots llegir-lo.

És el del caragol?

Sí.

Un caragol ben encaragolat, qui serà qui el desencaragolarà, jo seré qui el desencaragolaré, perquè de desencaragolar en sé.

Pere Joan, podries superar-ho?

Un caragol ben encaragolat, qui serà qui el desencaragolarà, jo seré qui el desencaragolaré, perquè de desencaragolar en sé.

Ahí m'he quedat.

Ahí he estat la trampa, eh? En eixe últim.

Sí, en desencaragolar.

Ricard, podries superar-ho?

Podria veure si no m'enganxe en l'últim. El mateix?

Sí, el mateix.

Un caragol ben encaragolat, qui serà qui el desencaragolarà, jo seré qui el desencaragolaré, perquè de desencaragolar en sé.

Pere Joan, última oportunitat.

Un caragol ben encaragolat, qui serà qui el desencaragolarà, jo seré qui el desencaragolaré, perquè de desencaragolar en sé.

Oh.

Estem picant-nos, eh?

Aplaudiments! Jo ara ja no sabria qui ha guanyat, però revisarem el VAR.

Segon, vinga, segon, travallengua. Ara, primer, Pere Joan.

Una bruixa ben embruixada, qui la desembruixarà? El desembruixador que la desembruixe bon desembruixador serà. Jo la desembruixaré perquè sé desembruixar molt bé.

Oh, has guanyat!

Has guanyat tu!

Has començat fort, eh?

Supera-la.

Ricard, supera això sí pots.

Una bruixa ben embruixada, qui la desembruixarà? El desembruixador que la desembruixe bon desembruixador serà. Jo la desembruixaré perquè sé desembruixar molt bé.

Anaves molt bé, però les últimes paraules has frenat.

Sí, sí, sí.

Esta jo crec que sí que l'ha guanyada Pere Joan.

Totalment.

Vinga, tercer embarbussament: primer Ricard, després Pere Joan.

Ho dic correctament o com jo ho diria en el meu poble? A vore és que clar, jo diria setze jutges, però correctament setze jutges. Aleshores, la dificultat... I ací, a més, ho hem de dir correctament.

Intentem-ho, intentem-ho correctament, però tindria jo el mateix problema.

Jo també.

Doncs...

Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat, si el penjat es despenja, setze jutges menjaran.

Bona! Pere Joan.

Vinga. Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat, si el penjat es despenja, setze jutges menjaran.

Molt bé, també, però no sé si has fet també la diferència de setze.

No, jo crec que no. Primer ho he intentat, al segon crec que se m'ha colat.

Va, ho intente jo que segur que no m'ix bé.

Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat, si el penjat es despenja, setze jutges menjaran.

Si les férem totes, estaria més fàcil. Jo crec que esta l'ha guanyada Ricard. Vinga el quart embarbussament, primer per a Pere Joan. Endavant.

Paula, Paula, para la taula, para-la bé, que ta mare ja ve.

Bona! Ricard.

Paula, Paula, para la taula, para-la bé, que ta mare ja ve.

Ahí Ricard ha aplicat l'opció de dir [lla] en lloc de [ja] que sempre fa...

Perquè he sentit a Pere Joan primer.

Vinga una altra oportunitat per a Pere Joan.

Paula, Paula, para la taula, para-la bé, que ta mare ja ve.

A vore Ricard.

Paula, Paula, para la taula, para-la bé, que ta mare ja ve.

Molt bé. I vinga el quint travallengua primer per a Ricard.

Ací també la normativa... que no és lo poc que plou.

Ja jo dic el lo ahí.

Plou poc, però per al poc que plou, plou prou.

Pere Joan.

Plou poc, però per al poc que plou, plou prou.

Esta és difícil perquè jo diria pa' lo. A vore jo: plou poc, però per al poc que plou, plou prou.

Però guanyes tu.

No, perquè jo he dit prou i ara no sé si és [pròu] o [próu].

Prou, oberta.

Mira, l'he guanyada jo.

Exacte.

Vinga, va, l'he guanyada jo. Vinga, va, passem al següent embarbussament. Comença Pere Joan.

El Pinxo li diu al Panxo: vols que et punxe amb un punxó? I el Panxo li diu al Pinxo: punxa'm però a la panxa no. Un pam, dos pams, tres pams, quatre pams, cinc pams.

El Pinxo li diu al Panxo: vols que et punxe amb un punxó? I el Panxo li diu al Pinxo: punxa'm, però a la panxa no. Un pam, dos pams, tres pams, quatre pams, cinc pams.

I Ricard.

El Pinxo li diu al Panxo: vols que et punxe amb un punxó? I el Panxo li diu al Pinxo: punxa'm sí, però a la panxa no. Un pam, dos pams, tres pams, quatre pams, cinc pams.

Punxa'm sí?

És que és com ho dic jo.

Ah, sí? I no feu la cançoneta? El Pinxo li diu al Panxo: vols que et punxe amb un punxó? I el Panxo li diu al Pinxo: punxa'm, però a la panxa no.

Punxa'm sí, però a la panxa no.

Sí, fem una síncope.

M'agrada. Punxa'm sí, però a la panxa no.

Ostres, va, l'últim nivell: nivell expert. Ricard.

Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica va tenir sis fills xics, tics, mics, camacurts i ballarics. Si la gallina no hagués estat xica, tica, mica, camacurta i ballarica, els pollets no haurien estat xics, tics, mics, camacurts i ballarics.

Pere Joan. És molt difícil esta.

Cal agafar aire.

Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica va tenir sis fills xics, tics, mics, camacurts i ballarics. Si la gallina no hagués estat xica, tica, mica, camacurta i ballarica, els pollets no haurien estat xics, tics, mics, camacurts i ballarics.

I crec que m'he equivocat perquè he dit tic i no tics.

Sí, però l'has feta bé, molt bé. Doncs un aplaudiment als dos per l'esforç de fer els embarbussaments, els travallengües. I el premi és simbòlic en forma d'agraïment i d'estima. Ho farem perquè som de l'escola de Marie Kondo, però de la Marie Kondo d'abans de tindre fills, que deia que no és bo acumular objectes inservibles a casa. Per això no vos fem un regal físic.

I fins ací ha arribat este Beniparlem amb Pere Joan i amb Ricard i ens ha ajudat a posar llum sobre el tema de la fonètica sintàctica, de la pronúncia quan ajuntem paraules. Moltíssimes gràcies per la vostra visita.

Igualment, hem estat molt a gust.

Que bé! Tanquem el pòdcast amb una reflexió: concebem la societat com un espai inclusiu en què la multiculturalitat és un avantatge, una oportunitat per a conéixer a l'altre. Carme Junyent afirma que les llengües de tots i de totes són importants i han de tindre un reconeixement explícit en la nostra societat. I Juan Carlos Moreno Cabrera reconeix i defensa que totes les llengües del món tenen el mateix valor i són igual d'útils, tinguen els parlants i la història que tinguen. Aprendre llengües és un regal en molts sentits: ens fa més cultes, més intel·ligents, millors aprenents, més humans, més tolerants, més empàtics... fins i tot ens protegeix contra malalties neurodegeneratives com l'Alzheimer. I dit açò, ja sabeu que ens podeu visitar a Beniparlem quan vulgueu i sereu més que benvinguts.

Adeu.

Adeu.