Dominem els titulars

—El cas és que estava mirant esta xica i dic: «Ai, és que em sona la cara».

—Vols dir?

—Tu no presentaràs informatius?

—Sí.

—Ja sabia jo.

—El pitjor és que tu a mi també em sones.

—Marta Ventura, quantes notícies deus haver contat en sis anys de tele?

—Moltíssimes, moltíssimes. Moltes de política i moltes de pandèmia. Recorde una que vam donar en directe i que ens va impactar a tots personalment i professionalment, no? Allò de suspendre les falles, la Magdalena i entrar en eixa pandèmia, en eixe forat. Que, per sort, ja hem eixit.

—Clar. A més, això de la pandèmia era una cosa tan surrealista també en algunes coses que, clar, t'afecta també, no? Vosaltres heu d'estar mantenint l'objectivitat en tot moment, però clar, escolta, és que era una cosa tan...

—Hi ha coses que et toquen, clar.

—Clar, clar.

—Escolta, periodista, jugues amb mi a un concurs molt senzill?

—Clar, clar que sí, diga'm.

—Mira, jo et faré una pregunta i tu m'has de dir, de les tres opcions que te'n donaré, la resposta correcta, sí? Com es diu la secció de notícies en què es conten fets escabrosos?

A. Successos.

B. Cultura.

C. Societat.

—Successos.

—I és... correcte, sí, sí, sí! Encara que en societat o cultura... De tant en tant també passen coses...

—Alguna coseta escabrosa.

—Sí, no? Molt bé, molt bé. Vinga, va, anem per la segona. Com s'ha d'ordenar la informació en el cos d'una notícia?

A. De menys a més rellevància.

B. De més a menys rellevància.

C. Tots els paràgrafs han de tindre la mateixa rellevància.

—De major a menor rellevància.

—Diu «de major a menor» i és una resposta correcta de nou! Sí, a això li diem… la piràmide invertida.

—Correcte.

—Primer, el més important i després anem baixant, baixant.

—I si vols ja més detall, anar a coses concretes, més avall, en els paràgrafs de més avall.

—Clar, molt bé.

—Dos de dos?

—Dos de dos. A vore la tercera, com se't dona? Esta és per a vore si estàs al dia de l'actualitat, Marta. Quin d'estos titulars creus que és d'una notícia que ha ocorregut de veritat? Dos són mentida i un és veritat, eh?

A. Les fotos pel carrer de Google Maps destapen més de 1.200 infidelitats cada any.

B. Una jove denuncia els seus pares per haver nascut.

C. Un rector s'enamora de l'esperit d'una persona posseïda mentre l'exorcitzava.

—Són totes fantàstiques. N'hi ha dos que són incorrectes? I una vertadera.

—Efectivament.

—La correcta és la de Google Maps.

—Les fotos de Google Maps destapen més de 1.200 infidelitats. Açò que vas pel carrer i veus una foto... No, però m'encantaria que fora certa, no?

—Eh que sí? Sí, sí.

—Doncs fou una jove que va denunciar els seus pares per haver nascut, efectivament als Estats Units va ocórrer. I el pitjor és que va guanyar el juí.

—Per què m'has portat al món?

—Per què m'has portat al món, no? M'has fet una desgraciada. Marta, moltes gràcies per jugar amb nosaltres.

—A vosaltres per vindre ací als estudis d'À Punt de Burjassot.

—Està guapet açò. Ara, jo vos deixe, que vaig a sentir-me un presentador. Adeu!