La pronúncia en registres estàndard

À Punt pòdcast

Beniparlem, un pòdcast per a aprendre valencià amb Aina Monferrer.

Bon dia, comencem un nou pòdcast de la vila de Beniparlem, este lloc virtual en què xarrem i aprenem a utilitzar el valencià estàndard. Gràcies per visitar-nos.

Hui comptem amb Pere Joan Buforn i amb Ricard Ferrer, lingüistes d'À Punt, per a guiar-nos en la pronúncia correcta del valencià estàndard, sense entropessar amb cudols imprevistos pel camí.

En un altre Beniparlem, Adrià i Ricard ens van ajudar a millorar la pronúncia de paraules soltes en valencià. Si no l'heu escoltat, afanyeu-vos a fer-ho, però hui anirem un passet més enllà i ens centrarem en la fonètica sintàctica. Els lingüistes d'À Punt vos baseu en el llibre d'estil de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació per a determinar l'estàndard de pronúncia dels periodistes d'À Punt. És així, no?

Així és.

Quan parlem, no ho fem a colps, paraula per paraula, sinó que tot l'enunciat el pronunciem com un xurro, com una única paraula, no ho fem com els assistents de veu antics que feien «Al proper cantó gireu a mà esquerra, per favor». Per tant, hi apliquem inconscientment processos fonètics que encara comprimixen i simplifiquen més la pronúncia de les síl·labes, com elisions, és a dir, desaparició de sons com quan apostrofem i altres vegades elisions que anticipen els sons següents: un so s'adapta dins de la boca a la forma del so següent, no sempre una elisió, sinó que preparem la boca i el so canvia. Pere Joan i Ricard, hi ha alguna elisió d'estes típiques que els periodistes s'obliden de fer? Una elisió, que hauria de ser elisió, però per llegir no la fan?

Sí, per exemple, un cas concret, quan han de fer en «una hora concreta», s'escriuen o poden escriure's «un'hora» sense la a per a poder fer la fonètica sintàctica, o en «mitja hora» s'escriuen «mig'hora» per a quan ho pronuncien en antena, fer-ho bé.

Ja s'escriuen l'elisió.

Exacte.

Molt bé, a mi em passa el contrari, que corregisc redaccions que escriuen «un hora», perquè, clar, és que és com ells ho diuen.

Com ara «mig hora».