Assistim a la Heroes Comic Cons

(Sintonia televisiva de Batman)

Quan pensem en còmics, herois i superheroïnes el primer que ens ve són dibuixos, il·lustracions.

Però, al món dels còmics i tebeos hi ha un llenguatge propi.

Un codi intern que hui hem vingut a descobrir.

En la Heroes Comic Con trobarem paraules noves i gent un tant… (DUBTA) estranya.

Què trobem a la Fira de Mostres, a la Heroes Comic Con?

En primer lloc, el que trobarem serà molts còmics, com veiem.

Però no només còmics, sinó tot el que envolta el còmic ara, perquè el còmic s'ha tornat un element transmèdia.

Com és audiovisual, com els videojocs... està present en la Heroes Comic Con.

Part inherent d'estes convencions és el que es diu cosplay, gent disfressada de personatge favorit.

N'hi ha nivells. Hi ha gent que són autèntics fanàtics d'això, no?

I se'n fan vestits impressionants.

S'ho agafen seriosament.

Dona molt d'ambient i ens agrada que hi vinguen.

València és un referent dins el món dels còmics?

Sí, n'és un referent actual i ho és en un passat gloriós.

València ha sigut una peça clau en la indústria del que era tebeo.

Junt amb Madrid i Barcelona, teníem ací grans editorials, teníem grans autors, l'anomenada Escola Valenciana,

la nova Escola Valenciana, i ara tenim autors actuals d'una projecció fonamental.

Sobretot tenim un patrimoni en personatges clàssics, com Pumbi.

Per nostàlgia, Spiderman. Perquè va ser el que em va fer agafar afició als còmics.

Vaig vestida de Jyn Erso, de Rogue One, i m'agrada moltíssim perquè és una xica molt lluitadora.

Saps? És molt guerrera.

El meu personatge és Deadpool perquè m'agraden els còmics i pel·lícules de Marvel.

Per a mi personalment podria ser Hit-Girl, de Kick-Ass, perquè em pareix una xica forta,

molt diferent del concepte que hi ha de les superheroïnes, i no ho és com a tal.

Un referent molt hardcore a tindre en compte.

Pablo, presenta't tu, per favor.

Qui eres? Jo soc Pablo Herranz, l'editor de la revista Xiulit, una revista adreçada a xiquets de… vora deu anys fins a catorze anys.

Una revista?

Una revista de còmic en valencià.

Per què s'anomena Xiulit? La veritat és que vam buscar molts noms com sambori, catxirulo… però el problema de catxirulo

és que es diu catxirulo ací, però en altres llocs es diu milotxa o catxerulo.

Aleshores buscàvem una paraula molt valenciana que no canviara de Castelló a València o Alacant.

Això és una portada que va fer Ruizge per al Xiulit d'octubre.

Sempre, a l'octubre, en fem un especial de Jaume I.

Això és de Miguel Calatayud, que és avantguardista.

El traç és molt significatiu. Una de les coses importants en un dibuixant és el seu traç.

La seua tipografia és molt específica seua.

Ací tenim una pàgina amb l'important de mirar la composició de pàgina.

Perquè en el còmic hi ha paraules que són barbarismes, provenen de l'estranger.

Per exemple, découpage, al muntatge de la pàgina.

Tens ací, per exemple, el que es diu cartel·les, el requadre on es fica el text o si vols ficar més tard o a continuació.

El que són els globus, que són els diàlegs;

els carrers, que són l'espai entre vinyetes… són els carrers.

Ho fan primer a llapis, es veu ací, després es passa a tinta, i per últim es posa el color.

Com s'organitza esta editorial?

Per una banda, has de fer l'encàrrec, tens traductor, filòleg, que ha de fer la revisió lingüística de tot el còmic;

periodistes per als articles, perquè a banda de còmics tenim articles; una maquetació i, finalment, es fa un tiratge.