Transcripció
El president repassava en la carta, amb tota mena de detalls, les dificultats administratives a les quals s'enfrontaven. Explicava que no podia romandre a l'hospital, ja que era un cas incurable i el centre estava massificat, i exposava que els hospitals d'incurables refusaven admetre'l, encara que pagaren la manutenció completa. Insistia en la pregunta: què podem fer amb ell?
Tenien un conflicte gran. Cap altra institució pública volia fer-se'n càrrec. L'aspecte de Merrick era tan terrible que la gent s'espantava quan el veia.
En aquest fragment es fa un ús reiterat de l'imperfet d'indicatiu (explicava, tractava, estava). Per això volem aprofitar per a recordar-te que, en valencià, les terminacions de l'imperfet d'indicatiu dels verbs de la primera conjugació s'escriuen amb v (-ava, -aves, -ava, -àvem, -àveu, -aven). Vigila d'evitar la confusió en verbs que en l'arrel tenen una b, com és el cas d'acabar, arribar, etc. En aquests casos, en mantindrà la b i farà la terminació habitual de l'imperfet d'indicatiu: acabava, acabaves, acabava, acabàvem, acabàveu i acabaven.
Pel que fa als verbs de la 2a i 3a conjugació, que poden ser irregulars, presenten una conjugació regular en l'imperfet d'indicatiu. Així, afigen les terminacions -ia, -ies, -ia, -íem, -íeu, -ien; tot i que alguns irregulars, no mantenen l'accent sobre la -i.