Isabel-Clara Simó i les esdrúixoles

Per a poder aplicar correctament les regles d’accentuació, cal saber detectar la síl·laba tònica. En valencià, si la força de la pronúncia d’una paraula està en l’última síl·laba, esta paraula és aguda; si, en canvi, recau en la penúltima, és plana; i si la trobem en l’antepenúltima, és esdrúixola. Hui ens centrarem a revisar les esdrúixoles i les seues particularitats.

Les esdrúixoles s’accentuen totes (brúixola, pública, magnífica). Les paraules esdrúixoles que acaben en i o u + vocal, a diferència del castellà, s’accentuen sempre (elegància, espècie, nóvio, mútua, tènue, etc.). Prova d’identificar en el fragment els mots esdrúixols.

Ara, repassa la resta d'accentuació amb la segona activitat.