La televisió d'À Punt en directe
Isabel-Clara Simó i les esdrúixoles
Transcripció
Jo vaig tindre una infància molt tancadeta en casa, perquè el meu pare tenia una acadèmia. L’acadèmia era la planta baixa i el meu pis estava en la planta primera. Per tant, eixides al carrer, poquetes. I, per tant, vida pública en feia molt poca. I tampoc no tenia un grup d’amics o d’amigues. Estava molt tancadeta en casa. Perquè el meu pare, quan va guanyar Franco, va decidir crear un paradís interior i s’estava genial en casa; però, he sigut una xiqueta que m’he relacionat poc. Hi havia molta música, hi havia la immensa personalitat del meu pare, que era un home molt culte, que tenia una biblioteca magnífica i que parlava molt bé. Jo em quedava absorta escoltant-lo.
Per a poder aplicar correctament les regles d’accentuació, cal saber detectar la síl·laba tònica. En valencià, si la força de la pronúncia d’una paraula està en l’última síl·laba, esta paraula és aguda; si, en canvi, recau en la penúltima, és plana; i si la trobem en l’antepenúltima, és esdrúixola. Hui ens centrarem a revisar les esdrúixoles i les seues particularitats.
Les esdrúixoles s’accentuen totes (brúixola, pública, magnífica). Les paraules esdrúixoles que acaben en i o u + vocal, a diferència del castellà, s’accentuen sempre (elegància, espècie, nóvio, mútua, tènue, etc.). Prova d’identificar en el fragment els mots esdrúixols.
Ara, repassa la resta d'accentuació amb la segona activitat.