L'accent

Recordem les normes d'accentuació del valencià. (Pas de temps)

Heu encertat? No? Bah, no passa res, teniu temps de remuntar. Una altra pregunta: Què en penseu? (Pas de temps)

Està clar que no, no? Ho tenim claríssim. Els que heu dit que sí, torneu a començar amb Apunts de llengua des del primer vídeo. Accentuar consonants? Això només ho fan els elfs d'El senyor dels anells, els dothrakis de Joc de trons… i els txecs? En valencià no accentuem les consonants. Perquè una consonant no és nucli de síl·laba! Per això no la podem accentuar. Per tant, haurem de reconfigurar la idea que tenim del que és una vocal. Per exemple: la paraula nàutic. Mireu com se separa i com s'accentua. Accentuaríeu nautic? No, veritat? Per què? Perquè la u ací no és nucli de síl·laba i, per tant, no podem accentuar-la. Naútic. Nàutic? Això qui ho diu? Una altra pregunta: La i? (Pas del temps)

No! La i és molt forta. No tant com jo, però… La u? (Pas del temps)

Tampoc. Ja vos ho dic jo, i ara vos explicaré per què la vocal més dèbil és la e. Per què? Perquè fa de suport quan tenim consonants a inici de paraula i les volem pronunciar. (XIULA) (RIU) Perquè és la primera que s'elideix. Desapareix en contacte amb altres sons, tant en els articles com en els pronoms seguits de vocal. Continuem, vinga! És aguda, però no porta accent. Exacte, ho heu sentit bé. (LENT) La u de doneu no és una vocal. Perquè hem quedat que una vocal és un so que fa de nucli de síl·laba, i ací, la u no fa de nucli de síl·laba. Per tant, doneu és una paraula aguda que no acaba en vocal. No acaba en un so que siga nucli de síl·laba. I aleshores… (Temps d'espera)

Ho veieu? Acaba en una u que no és nucli de síl·laba. Això ja ho acabe de dir. La i i la u no són gens dèbils. Anem junts a CrossFit els tres: la i, la u i jo. Oh, yeah. En realitat, la i i la u es podrien considerar com les vocals més fortes, ja que poden fer de nucli de síl·laba, de semivocals, i fins i tot, fer de consonants.