5 cèntims | La síl·laba, el diftong, l’accent i la dièresi

Ei, fanàtics de la llengua, com anem? Si esteu enganxats als vídeos d'aprenentatge de valencià, esteu d'enhorabona. Sí, sí. Heu sentit bé. Perquè hui és un dia especial. Hui porte una oferta que vos deixarà amb un pam de nas. Atents perquè hui vos porte un quatre per un. Quatre temes al preu d'un. "Al preu d'un" és llenguatge metafòric, no? Vull dir, que ací cobrem els quatre igual. (Control) Ah, que és literal? Literal… de veres. No literal com a sinònim de metafòric. Literal, literal. Quatre vídeos… un sou. (BUFA) Benvinguts a l'especial sobre… Comencem amb un joc de preguntes i respostes. Jo aniré fent preguntes per ací i vosaltres heu de respondre des de casa o des d'on estigueu. Heu de respondre tots! Que ningú es quede callat. Primera pregunta: en una paraula, hi ha tantes síl·labes com vocals? (Pas de temps)

Resposta: sí, hi ha exactament les mateixes síl·labes que vocals. Així doncs… una síl·laba = una vocal. Paritat total. Igual que… Un nou d'octubre, una mocadorada. Un dia d'ofrena, un dia de pluja. O… un partit del València, un disgust. Recordem les normes d'accentuació del valencià. (Pas de temps)

Heu encertat? No? Bah, no passa res, teniu temps de remuntar. Una altra pregunta: Què en penseu? (Pas de temps)

Està clar que no, no? Ho tenim claríssim. Els que heu dit que sí, torneu a començar amb Apunts de llengua des del primer vídeo. Accentuar consonants? Això només ho fan els elfs d'El senyor dels anells, els dothrakis de Joc de trons… i els txecs? En valencià no accentuem les consonants. Perquè una consonant no és nucli de síl·laba! Per això no la podem accentuar. Per tant, haurem de reconfigurar la idea que tenim del que és una vocal. Per exemple: la paraula nàutic. Mireu com se separa i com s'accentua. Accentuaríeu nautic? No, veritat? Per què? Perquè la u ací no és nucli de síl·laba i, per tant, no podem accentuar-la. Naútic. Nàutic? Això qui ho diu? Una altra pregunta: La i? (Pas del temps)

No! La i és molt forta. No tant com jo, però… La u? (Pas del temps)

Tampoc. Ja vos ho dic jo, i ara vos explicaré per què la vocal més dèbil és la e. Per què? Perquè fa de suport quan tenim consonants a inici de paraula i les volem pronunciar. (XIULA) (RIU) Perquè és la primera que s'elideix. Desapareix en contacte amb altres sons, tant en els articles com en els pronoms seguits de vocal. Continuem, vinga! És aguda, però no porta accent. Exacte, ho heu sentit bé. (LENT) La u de doneu no és una vocal. Perquè hem quedat que una vocal és un so que fa de nucli de síl·laba, i ací, la u no fa de nucli de síl·laba. Per tant, doneu és una paraula aguda que no acaba en vocal. No acaba en un so que siga nucli de síl·laba. I aleshores… (Temps d'espera)

Ho veieu? Acaba en una u que no és nucli de síl·laba. Això ja ho acabe de dir. La i i la u no són gens dèbils. Anem junts a CrossFit els tres: la i, la u i jo. Oh, yeah. En realitat, la i i la u es podrien considerar com les vocals més fortes, ja que poden fer de nucli de síl·laba, de semivocals, i fins i tot, fer de consonants. Ara passem a vore què és una síl·laba. Este gràfic meravellós que apareix ací no és un quadre del MoMA de Nova York ni l'espolí d'una fallera major. Ens trobem, ni més ni menys, que davant de l'estructura de la síl·laba. (CRIDA) La síl·laba està composta pel nucli i pels elements marginals. Un que va anticipat i un que va posposat. Sempre ha d'haver-hi algun element en el nucli, o cim, de la síl·laba. Mentre que l'atac i la coda poden estar ocupats o buits. Atenció ara a la fantasia que vos porte. Un quadre del Museu de Belles Arts de Castelló, que ara vos recite. Ací tenim exemples de la i i de la u quan no fan de vocal, quan fan de semivocals, de semiconsonants, o fins i tot, de consonants. Ho veieu? Espere que tots estos exemples no vos generen… ambigüitat en el subconscient. Primer baixa, com el compte corrent conforme avança el mes, i després apuja, com el compte corrent quan per fi cobres! Per cert, això de cobrar… Eh… Estem a 30, tios.

Ara fem memòria de què eren els diftongs, que segur que eixe dia de classe de tercer d'ESO estàveu despistats. Jo també, eh? Devia estar mirant… Mireu quina taula més bonica. Tenim el diftong creixent i el diftong decreixent. Els diftongs creixents són la a, la e i la o, seguides de la i i de la u, més la i i la u combinades. Exemples de diftongs acabats amb la i? La frase es fa ella a soles. Bé, ja l'hem vist tots. Exemples de diftongs acabats amb la u. (AMB O TANCADA) Pou o (AMB O OBERTA) pou. La frase també es fa ella a soles. Ara que ja sabem que eixe heroi existix, esperem… Els diftongs creixents són.

Açò no pense repetir-ho, que segur que feu memòria de mi dient gua, güe, güi, guo, guu… (MAULA ENFURIT) Compte, a diferència del castellà, la i i la u davant de la a, de la e i de la o no fan diftong. És molt important que això ho tingueu clar, perquè fa que canvie l'accentuació i la pronúncia de moltes paraules en comparació amb el castellà. Cantaria no porta accent, eh? Havia tampoc. Ciència és esdrúixola, entre d'altres. Ara que no ens sent ningú: el jersei era preciós, eh?

Vinga, ara passem a la dièresi, que són dos puntets damunt d'una u i d'una i que indiquen alguna cosa. Quina cosa serà? Ah… Serà que eixa i i eixa u són mudes? Serà que eixa u i eixa i són franceses? Serà que eixa u i eixa i han portat alguna cosa d'esmorzar? Eh? (TUS) No, no? Ningú. Tenim tres usos o funcions de la dièresi en valencià. Un és el mateix que en castellà, que és perquè són en la u en el diftong creixent. També tenim la dièresi perquè dos sons es pronuncien en síl·labes diferents. Que ja sé que alguns direu creguilla, queraïlla, cregaïlla… però si no, no acabe. I per últim, tenim el cas dels triftongs. Oh, oh. No vos espanteu, només són combinacions de tres vocals. No parlem d'animals mitològics amb ales, tres caps i 700 budells en flama. En els triftongs fem servir la dièresi quan volem que la vocal del mig faça de vocal. És a dir, de nucli d'una síl·laba. Si no posem cap dièresi en un triftong, la semivocal del mig se'n va cap a la dreta. Si posem la dièresi, la del mig es pronuncia com una vocal, com un nucli de síl·laba. Però… M'explique bé, eh? Soc un llibre obert. Abans d'anar-nos-en vos explicaré les famoses Benvinguts a Nèlia, la vostra caixa d'estalvis de confiança. Nèlia. Nèlia. Jo Nelo.

Si tenim un accent en el mateix lloc on tenim una dièresi, ens estalviem la dièresi, com trobem en la paraula… Segona norma d'estalvi de la dièresi. En les paraules compostes, si tenim un hiat, no cal que posem dièresi per a marcar-lo, perquè ja ho pronunciem com en paraules diferents. Ens estalviem la dièresi en les formes verbals d'infinitiu, gerundi, futur i condicional. Les paraules acabades en -ius, -ium també s'estalvien la dièresi per a marcar hiats. En les paraules acabades en… també ens estalviem la dièresi, que no crec que feu servir molt. En els quals mantindrem la dièresi perquè tenen un altre origen etimològic. Eixe contingut el deixem per a un altre dia. I fins ací ha arribat l'explicació encadenada sobre… Sabem que ha sigut densa, ja ho sé. Però recordeu que podeu tornar a vore-la tantes vegades com siga necessari. Vos enganxarà, és addictiva! També podeu visitar altres píndoles d'Apunts de llengua relacionades. La qüestió és no parar de practicar. No parar, no parar, no parar, no parar… Moltes gràcies per la vostra atenció i vos esperem en pròxims videocontinguts sobre normativa de valencià. Ací, en 5 cèntims.