Repassem els adverbis de lloc
Transcripció
A mi, quan vinc ací, a l'Albufera, el Saler, el Palmar… tota esta zona, em passa una cosa que crec que li passa a més gent: de sobte, comença a imaginar com seria el món d'ací fa un segle i em passa un poc el que també… es veu en el tio Paloma dins de Cañas y barro, no? Que comence a idealitzar, potser, el passat.
Arcadia felix no va existir mai. Aquella terra… Aquella terra atàvica en què els homes vivien lliures i altres, això no ha existit. Realment, aquells eren moments molt complicats. La gent era molt pobra. No tenia els mínims i efectivament, el paludisme feia estralls dins de la població. Però sí que hi havia una cosa que després es va perdre: la llibertat personal per a, dins de les limitacions que hi havia, poder… poder fer el que u creguera. Fora d'un marc institucional. La gent podia viure en el paleolític a principi del XIX a l'Albufera de València.
A banda de desidealitzar l'Albufera, en aquest fragment apareixen alguns adverbis de lloc. Els adverbis de lloc tenen una funció díctica semblant a la dels demostratius: ací correspon al primer grau i indica el punt on es troba qui parla; ahí, segon grau, i és on es troba qui escolta; allí/allà, tercer grau, fan referència a la llunyania respecte dels interlocutors. Troba en el fragment els adverbis de lloc i els demostratius que hi apareixen i després, fes l'activitat digital.