La televisió d'À Punt en directe
Transcripció
Ais, l'amor…
Un amor sense decepcions no seria amor, seria… què sé jo… confitura o música de Bach. Però l'amor inspira versos. I jo voldria saber com escriure versos. Quan patisques d'insomni mira de fer versos. Estic segur que molts grans poetes començaren així. Però no faces versos sobre la mort. És inútil. Fes testament, resulta molt més pràctic.
Millor fer versos sobre l'amor.
Sí, i posar-los música perquè arriben ben a dins de l'ànima.
Però sempre… sempre amb una bona veu. Una bona veu… ho millora tot.
Entre l'amor i la mort sembla que hi haja un abisme; tanmateix, una errada fonètica pot causar-nos un bon malentés. Et facilitem algunes orientacions per a la pronúncia de la o.
Com ja saps, el sistema vocàlic del valencià diferencia entre la o oberta i la o tancada. Pronunciar-les malament pot causar malentesos, sobretot quan es tracta de dues paraules que s'assemblen fonèticament, com és el cas de l'amor i la mort, que, a més a més, l'article encara fa més difícils.
Primer de tot, has de saber que la o oberta només apareix en la síl·laba tònica. A banda, pots tindre en compte que un dels contextos en què s'obri la o és quan es tracta d'un mot monosíl·lab. Mort, per tant, té la o oberta; mentre que amor, que té dues síl·labes, la té tancada. En tot cas, segur que si practiques la o oberta, et serà molt més senzill atendre la diferenciació.
Allà anem: Col·loca la boca com si anares a pronunciar una a, o siga, ben oberta! Ara, en lloc de pronunciar la a, pronuncia la o. Genial! Deixa que vibren les cordes vocals i recorda que la boca està bastant oberta.