El risc d'apostar diners i de no diferenciar b i v

Açò passà en aquells temps antics, que hi havia dimonis mudats, els quals visitaven els camps i les viles quan se'ls encomanava.

Al carrer Major de Petrer, en una casa noble i gran, vivia sol un hereu d'uns 40 anys, que li deien don Pere Mestre.

Tenia amics molt decantats tots a moure tabola.

I era amic del vici de jugar-se els diners.

I amb el temps, va perdre les collites i totes les herències.

Només li quedava la casa. Una nit que plovia es va dir:

Si jo pogués jugar, milions tornaria a guanyar!

Però no tinc ni un clau!

Com m'he vist i com em veig...

(Campana)

I una idea esgarrifosa va creuar pel seu cervell.

Si em fera ric una altra volta, donaria la meua ànima al dimoni.

(Vent fort)

(Tempesta)