Quins queixalots més grans!

A l'esmortida claredat d'un fanal d'oli penjat a mitjan costera, va entreveure, a la soca d'un dels oms, una coseta blanca.

(Plor de bebé)

Això és un xiquet que plora per ací!

Va dir-se, tota estranyada.

Pobret, pobret! Quina mala ànima l'ha deixat ací?

Si açò encara no té un any, i tot solet damunt la neu!

Es compadia de tot cor de l'infant i ja pensava endur-se'l a casa.

Oh, si ja té dentetes! I queixalets també!

I obrint una gran bocassa, li mostrà dos queixals llargs, grandots, mig corcats, corbats com els d'un porc senglar.