L'arca de les mosques

(Pluja i vent)

Tot era aigua i llamps aquella nit que Noé navegava a la deriva després del gran diluvi universal.

La visió era complicada i estava fosc quan, de sobte, l'embarcació en què viatjaven totes les espècies del món va xocar contra una roca.

(Colp)

I a la fusta es va fer un forat. I ara què farien?

Estaven en perill i alguns animals no sabien nadar.

Un dels passatgers d'aquell creuer variat, la serp, es va oferir per a enroscar-se i tapar l'escletxa amb el seu cos. A canvi volia menjar un dels animals que l'acompanyaven en el viatge. I Noé va acceptar tot signant un contracte.

(Pardalets)

Però quan el diluvi va acabar i van xafar per fi terra ferma, Noé es va negar a sacrificar alguna de les espècies que havia salvat.

Clar, això implicava no assegurar la supervivència dels animals.

La serp, en sentir la seua resposta, es va enfadar molt, naturalment. I presa de la ira, va cremar el contracte que havia signat a Noé i va convertir les cendres en, pareu atenció, mosques.

(Disc ratllat i grills)