Elvireta és castigada

Ecs, quina olor de flors!

A mi m'agrada més la de les xulles rostides.

Elvireta es quedà contenta a la caseta, ja que sa mare, amb por de trencar l'encanteri per indiscreció, només li va dir abans d'anar-se'n que, si era bona, es faria rica.

Així que, ja sola, va fer un bon foc per a rostir unes llonganisses i el fumet la va marejar.

Obriré el finestró de dalt.

(Maulit)

Oh! Ui!

Fuig d'ací, bèstia del dimoni!

Oh! Ui!

Com que tens tan mal cor, et castigaré.

Cada volta que parles, t'eixirà fum per la boca i per cada paraula que digues, t'apareixerà a la butxaca una pedra de rambla.

(TUS)

(TUSSEN)

Jo que sempre volia més i més felicitat per a mi sola!

(SOSPIRA)

Que penedida que estic!

I jo! (TUS)

(Bufit fort)

Esteu tots perdonats.

Ara bé, s'han acabat els castics, però també els dons.

I ja no em veureu mai més!