5 cèntims | El transport públic

(Sintonia de capçalera)

Hola, passatgers de la llengua! És hora d'aprendre valencià. I supose que vos preguntareu què faig a prop de la marquesina del tramvia. Doncs és perquè si viviu a la ciutat o també als afores o la rodalia, la millor manera de moure'ns és en transport públic. És per això que hui mourem la llengua a tota virolla! ("Metro", Las Bistecs)

Alguns dels mitjans de transport públic més populars són... Tot i que per ara, ens centrarem en el metro. El metro és un ferrocarril elèctric que circula totalment o parcialment per passadissos subterranis. És a dir, quasi mai li pega la llum del Sol. És com els cucs, els talps o els informàtics. El que hem de fer per a agarrar el metro és anar a una estació. A més, cal tindre clar on volem anar a l'hora de comprar el bitllet. Normalment, hi ha una tarifa diferent segons la zona de destinació, la línia que utilitzem o la llargària del trajecte. No hem de pronunciar *trayecte. En el vídeo de hui aprendrem a moure'ns en metro per la ciutat de València i serà tot un repte per a mi! Perquè hauré d'interpretar… el plànol!

Mare meua, este plànol té més línies que la samarreta d'un gondoler. Clar, la línia blava és la que porta a la mar. Tot té sentit! Tot i que la línia carabassa hauria de ser la que et porta a la universitat. Ja m'enteneu. Mira, a mi no m'enganyen. Que la línia que et du a la Politècnica siga la mateixa que et porta a la mar ho ha dissenyat l'estudiantat de camins. A vore, intentem fer una ruta comuna: del Palau de la Generalitat a Picassent. No, no! (RIU) Eixa millor que no. Un de veres, va: de les facultats de Ciències a l'aeroport. Eixe sí que el podem provar, que és un itinerari amb molta freqüència.

L'eixida seria des d'ací mateix: la parada de Vicent Andrés Estellés. Mira, sembla que al poeta li van posar nom d'estació! Haurem d'agafar la línia 4, la blaveta, fins a Empalme. Una vegada allí, caldrà fer transbord. Anem cap allà! En primer lloc, hem de comprar l'abonament a la màquina expenedora. Una vegada el tinguem, és l'hora de validar el tiquet, creuar la barrera i endinsar-nos en la nostra aventura. I és que viatjar en metro o amb metro és tota una experiència que hem de gaudir amb els cinc sentits. Tot i que si viatgem en hora punta hi ha un sentit que s'imposarà sobre tots els altres. (Mosca) Una vegada estem dins del vagó, podem agafar un seient o quedar-nos dempeus. Però si decidim estar drets, més val que ens agafem ben fort a alguna barra. Jo, l'última volta, no em vaig subjectar a cap lloc i vaig acabar convertit en monitor de Zumba. (Xaranga) Bé, ara que ja m'heu imaginat amb unes malles ajustades, vos contaré un secret: El més important dins del vagó és parar atenció a la pantalla que indica la pròxima parada. I si veiem que encara falten moltes estacions, sempre podem parar l'orella per a escodrinyar de què parlen els altres passatgers i passatgeres. Bé, és una cosa que jo no faig mai, eh? Però ho comenten els d'ací al costat. Ja estem en Empalme, però hem de continuar el nostre itinerari. Si no m'equivoque, tocaria agafar la línia dos, la de color fúcsia, direcció Torrent-Avinguda. Tot i que la línia groga també ens va bé, les dos fins a Àngel Guimerà. Un altre transbord. Ja veuràs com perdem el vol. Espere que este metro no tinga cap incidència ni retard.

Estem en Àngel Guimerà, estació on més línies convergeixen. És a dir, la que més connexions té. I per a seguir el recorregut, ara hem de triar entre l'opció roja o la verda, com quan estem perduts en eleccions. Això sí, en este cas, les dos ens porten al mateix lloc: aeroport. Ja hem arribat a la nostra destinació. En realitat, si volem agafar un avió la terminal de l'aeroport seria com un altre transbord. Però ja m'enteneu. Jo preferisc quedar-me una mica més amb vosaltres. (Final de trajecte) (Sintonia alegre) Ara fem transbordament en un joc, d'acord?

-Tinc amb mi… Com et diuen?

- Benja.

- Benja, molt bé. Eres del barri?

- Soc del barri.

- Agafes el tramvia.

- De forma regular, sí.

- Doncs aleshores encertaràs esta primera pregunta, que consisteix a dir com s'escriu correctament esta cosa que tinc ací, a la butxaca, d'acord? Tres opcions. Podem dir-ne… Quina diries que és correcta?

- Jo dic sempre bono.

- Però abonament també podria ser viable, també.

- Jo diria que bono.

- Com el cantant?

- Com el cantant.

- La resposta correcta és abonament! Abonament, Benja. Acabes de perdre deu mil euros!

- No està mal, he dit…

- No està mal perdre?

- Quasi he encertat.

- L'importa la vida, no els diners. Segona oportunitat, d'acord? Com diries que s'escriu el lloc on reposem el culet. On seiem.

- Esta és, sens dubte, seient. La tinc clara.

- Era fàcil, correcte, correcte! Seient. Tercera i última. Com separarem per síl·labes la paraula incidència?

- In-ci-dèn-cia.

- Ai, llàstima! Separarem també al final, entre la i i la a finals perquè hi ha hiat. L'important és la vida, Benja.

- I aprendre.

- I aprendre! Molt bé. Bon alumne. Gràcies.

- Gràcies.

- Corre, que perdràs el tramvia.

- Me'n vaig volant.

És probable que, després d'esta classe magistral, encara tingueu dubtes a l'hora d'agafar una línia o una altra. És per això que vos plantege algunes preguntes que podeu fer. Tot i que també podeu dir… amb la a al principi. Com preferiu. Més exemples encara. I és natural que, quan trobeu la vostra estació, també tingueu alguns dubtes específics, com els següents: Heu de tindre en compte que transbordament o transbord, que també és correcte, s'escriuen així: amb ene i esse. I si el que voleu és anar amb bus, podríeu dir: O també: I fins ací el vídeo de hui. I ara, si em disculpeu, me'n vaig… Perquè em reclamen. Adeu.