En valencià, per a expressar que una cosa és d'una quantitat considerablement gran fem servir l'adjectiu molt. Un exemple el trobem en esta conversa tan tendra entre Júlia i Gilbert: “Segur que serà el millor regal, perquè és un d’un amic molt, molt, molt especial”. Però molt també pot ser el participi del verb moldre: “Ha molt el café amb un molinet molt antic”.

Quan tenim paraules que s'escriuen igual, però tenen significats diferents, parlem de paraules homònimes. En la fitxa de baix t'expliquem què són exactament i et contem en què es diferencien de les paraules polisèmiques.

Ara et deixem una activitat perquè ho practiques.