Joan Antoni i els trompellots

Tornaren al poble ja de nit i li donaren sopar i hostal. Joan Antoni dormia, però a la mitjanit es va dessonillar. Repassà el seu viatge per pobles i comarques tan diferents. Estava ben convençut que pel món hi havia molta gent diferent; alguns amb més coneixements que altres, tots amb habilitats particulars.

Amb tals pensaments, s'alçà del llit i se'n va tornar cap a casa. Quan va arribar al poble contà les seues aventures i es reconcilià amb la seua família, que en avant no el va tractar de trompellot, sinó com un home senzill i bo.

I així visqueren un grapat d'anys en pau i quietud a la vila de Castalla.

—Estem molt contents amb tu. Abans d'anar-te'n volia preguntar-te si t'emportaràs els gatets.

—No, són per a vosaltres!