El joc: el restaurant

—Hora de menjar… de jugar. Primer jugarem, després menjarem. Ivan, tens alguna cosa a vore amb este local?

—Sí, soc el gerent del local.

—Ah, perfecte! Doncs mira, ara farem un joc. Et donaré tres preguntes. Si les encertes, ens quedem a dinar, i si perds, no paguem (RIU).

—Em pareix correcte. Vinga, va, accepte.

—Anem a la primera. A vore si saps com escriurem correctament esta hortalissa. Ta-xan!

—La de baix, albergina.

—N'estàs superconvençut.

—Soc cuiner, ho he de saber.

—És de veres, i per això és correcta! Albergina. Segona pregunta. Com escriurem correctament el que prens després de menjar això.

—Eh… La d'enmig?

—No! No passa res, no passa res. Escriurem camamil·la, amb l geminada. Tot i que també podem dir camamilla, amb doble l. Però només amb una, no. I mira, per a poder dinar o sopar, o un bon esmorzaret d'estos de forqueta i…

—Ganivet.

—Amb v, no?

—Sí.

—Doncs molt ben fet! Amb v, molt bé. Ganivet, amb ene i ve. Ivan, no està gens malament. No les has encertades totes, per tant, convides tu. Molt bé! Vinga, xics!