Expressions gastronòmiques

En un restaurant, i en la vida en general, hem de parlar amb educació i correctament, si pot ser. No podem telefonar i dir: “Ieee, que vull sopar! Guarda'm taula, eh?”

Res d'això. Hem de telefonar amb educació i dir, per exemple: “Bon dia, m'agradaria…" o dues persones. O “Bona nit, ens agradaria sopar al vostre restaurant…” Així, sí. Parlant així, quedareu com a persones humanes, decents i educades. I vos estalviareu molts diners en caramels per a la gola. Una vegada esteu en taula, algunes expressions correctes per a dirigir-se al cambrer o cambrera per a demanar són: Disculpe, quin és l'aperitiu del dia? Què recomaneu? Teniu alguna especialitat? Què inclou el menú del dia?

Un tema important pel que fa a la llengua, i a la supervivència, son les al·lèrgies. Tot i que les cartes dels restaurants cada vegada n'ofereixen més informació, mai està de més preguntar coses com: Que no vos faça mai vergonya preguntar per les al·lèrgies, perquè és millor previndre que fugir corrents a l'hospital i deixar el sopar a mitges, que està tot car.

Quan demaneu la beguda, algunes formes correctes són: Recordeu que el què, sempre que s'accentua, com en el cas dels interrogatius, s'accentua amb accent obert, però pronunciem la e tancada. De res!

Un detall important: el control d'esfínters. Quan mengem és habitual necessitar fer de ventre, buidar els budells; com diuen al metro: deixar eixir abans d'entrar. Una forma correcta de preguntar al cambrer o cambrera és: “Disculpe, on està el lavabo?” Altres formes correctes de referir-se al lavabo són...

En acabant, és el moment… de pagar. Sí, la Dolorosa, que diu aquell. Hem de preguntar al cambrer: Això sí, convé recordar-li abans que estava, o que era tot, boníssim, de categoria, espectacular, per a xuplar-se o llepar-se els dits. A l'hora de pagar, podem fer-ho en efectiu o amb targeta. Això haurem de preguntar-ho: “Accepteu targeta?” I solem repartir el pagament, sempre podem dir: Si és possible. Això sí, sempre està l'opció que algú de la taula estiga especialment inspirat o inspirada i amolle el clàssic: “Xe, això ho pague jo!” I fins ací el vídeo de hui.

Recordeu que a un restaurant pots vindre a menjar o a treballar. Hui he vingut a les 2 i ja he fet la primera. Ara toca… tancar la paradeta i assaborir esta cremeta. Cremeta d'albergina, mira. Vinga, fins al pròxim!