Transcripció
Passa, jove, passa.
Bona nit, bona dona. Perdone, estic un poc marejat…
Feia temps que no venia ningú a fer-me la visita.
Gràcies, és que…
Asseu, jove, asseu.
Gràcies, gràcies. On? Ací? És que, ara vorà… A vore, jo venia perquè… Senyora…
Vols prendre alguna cosa? Tinc al foc unes herbetes.
No cal, no cal, no cal. Estic bé, és que… M'han dit que vosté em pot contar una història… No ho recorde bé. Una història de dos germanes…
Ah! Dos germanes…
Sí, és que he de contar-la i no…
Pren açò.
Oh! És d'unes germanes i unes flors. Li sona la història?
Unes flors? Sí.
Unes germanes, unes flors…
Però eixa història va passar fa molt de temps.
Sí, quan les... quan les granotes tenien dents, no? Escolte, vosté me la contaria, la història?
En el fragment que acabes de veure, el joglar manifesta la necessitat o l'obligació que té de contar la història (he de contar-la). Llig la teoria per a descobrir les principals perífrasis d'obligació i completa l'activitat.