La s sonora i la s sorda... i queixalets també! (I)

"No aneu de nit fora a la font", aconsellen a casa.

Una volta, quan Toneta la de les Alcoies era joveneta, no va creure i va voler anar-hi a rentar una flassada i un llençol.

Era una nit de desembre i hi havia més d'un pam de neu gelada i relliscosa.

Estava tot fosc com una gola de llop i queia alguna volveta de neu.

A l'esmortida claredat d'un fanal d'oli penjat a mitjan costera, va entreveure a la soca d'un dels oms una coseta blanca.

(Plor de bebé)

- Això és un xiquet que plora per ací! -va dir-se tot estranyada.

(Plor de bebé)