El joc: l'Erasmus

- He vingut a pescar estudiants, a vore si volen jugar amb mi, i m'he topetat amb…

- Amandine.

- Molt bé. D'on eres?

- De Lieja, Bèlgica.

- De la part flamenca o francesa?

- No, francesa.

- Molt bé, Amandine. Et donaré ara tres opcions d'una paraula. Tu m'has de dir quina és la correcta. Com escrivim la primera, que possiblement ho hauràs fet, en la universitat, supose que has fet una…

- Jo diria… la segona.

- La segona, sol·licitud.

- Sí, dime que sí (RIU).

- Et dic que sí, molt bé! Molt bé, Amandine. Amb l·l i amb d al final, tot i que la pronuncien com una t. D'acord? Molt bé. Estàs d'Erasmus? L'has fet ja i ara pràctiques…?

- L'he fet ja a Sevilla i després a Nicòsia, Xipre.

- Ah, molt bé. Escolta… Ni tan mal. Molt bé, vinga. Segona, Amandine. Com escriuries la paraula assignatura?

- La tercera.

- Assignatura?

- Sí, doble esse.

- Amandine és un crac! Correcte! Assignatura no assignaturra. Última!

- Ai… - Ai!

- La tercera opció.

- La tercera?

- Sí.

- Un monument per a Amandine, per favor! Molt bé! Països, amb dièresi en la i i una s ben sonora. Països. No tinc paraules.

- (RIU)

- Com es diu “gràcies”?

- Merci.

- I en flamenc com seria?

- Bedankt.

- I en alemany?

- Ai… Dankeschön (RIU).