La història dels pronoms interrogatius

Hui presentem: «Les dos germanes i els trols».

Hui vull contar-vos la història de les dos germanes i els trols. Una història…

Com estàs?

No estic bé.

Glin-glin-glin, glin-glin-glin…

Eh! Un moment! Però tu qui eres?

Jo? El glin-glin-glin.

I jo, qui soc?

El joglar. Tu contes i jo faig glin-glin-glin.

Jo conte? Què conte jo?

Com tots els dies, contes un conte. El de hui crec que es diu: «Les dos germanes…» o una cosa així.

Espera, espera, sí. Dos germanes… eh… Hi havia unes flors?

Mare de Déu de la trompa, deu haver perdut la memòria. Te'n pegaré una altra a vore si la recuperes.

No, no, no, no! Espera, espera, espera, espera! Crec que ja recorde coses. Eh… Sí. Hi havia una bruixa i un…

Sí, sí. Mira, mira. Per allà viu una velleta. No sé si és bruixa, però sap moltes històries. Igual, pot ajudar-lo. Hala, vinga amb mi.

No, no, no! Ei, ei, ei! Ie! Quiet! Mira, per ahí hi ha un altre joglar. Ves i fes-li glin-glin-glin.

Glin-glin-glin, glin-glin-glin…