El drac de l'accentuació

Molt lluny de Dénia, cap a les altes foies,

hi havia una població senyorejada per un duc anomenat Frederic de les Dues Aigües.

Allí, tots vivien atemorits perquè un drac de set caps es menjava les persones.

Perquè el drac no hi entrés, sortejaven una persona cada quinzena i la deixaven lligada als afores a fi que se la mengés el monstre.

(Crit i mastegada)

Eixe abril tocà en el sorteig a la filla del duc ser devorada pel drac.

Frederic de les Dues Aigües, per a evitar-ho, va dir que qui matés el drac es casaria amb ella.

(Trot de cavall)

Jaumet no se n'assabentà.

(Ensuma)

(Colp i renill de cavall)

(Lladrucs)

Però es va trobar amb les boques obertes i les set llengües flamejants del drac.

(So gutural)

L'espasa de Jaumet brumia com el vent.

La temible arma acerada soltant-se de la seua mà tallà els set colls del rèptil com qui talla set tendríssimes safanòries.

(Colps a terra)

Tot açò ve de l'espasa, deu ser màgica.

Tallà les set llengües fines i llargues del drac i se les quedà de record.