La ràdio d'À Punt en directe
Transcripció
En lliurar la targeta d'ingrés a l'entrada de l'hospici, uns funcionaris van acompanyar Joseph Merrick a l'edifici de recepció per a procedir al ritual d'inscripció. Tot el que portava a les butxaques, objectes personals i unes poques monedes va ser confiscat com a contribució a la seua nova llar. Van guardar la roba que vestia per tornar-li-la quan arribara el dia de l'eixida; tot i que, la majoria dels desgraciats que ingressaven a l'hospici, ja no l'abandonaven mai. L'uniforme dels interns estava confeccionat amb una tela gruixuda i aspra de color marró. Tanmateix, abans de posar-se'l va haver de passar pel que denominaven bany calent, un bany amb aigua molt freda que llançaven a pressió.
Merrick va suportar la rutina de l'hospici durant 12 setmanes. El 22 març del 1880, el dia que complia 18 anys, no ho va suportar més i va signar la seua eixida. Després va desdejunar, va recollir la seua roba i va provar de buscar treball de nou.
I prompte es va adonar que les circumstàncies no havien canviat.
No havien canviat gens. Sol i abandonat, no va tindre cap altre remei que tornar a l'hospici i demanar que el readmeteren.
Merrick es va resignar a una trista existència durant una etapa de la qual després parlaria amb horror i aversió. En esta ocasió, l'estada a l'asil duraria quatre anys. Sols podem imaginar les humiliacions a les quals probablement va estar sotmés; les burles que el seu estat degué suscitar per part de la resta d'interns com de la plantilla de la institució. L'any 1882, les malformacions continuaven augmentant i causaven molèsties cada vegada més intenses. La massa de carn que sobreeixia del maxil·lar superior, que semblava la trompa d'un elefant, havia assolit una llargària de més de 20 cm i li empentava els llavis enrere de tal forma que li resultava difícil menjar sense que li caigueren els aliments de la boca. A penes podia parlar...
Llavors, tres cirurgians associats a la infermeria de l'hospici li van extirpar part de la trompa del rostre. Una intervenció quirúrgica complicada i perillosa que va eliminar part dels problemes que patia.
I, gràcies a l'èxit de la intervenció, pensem que haguera pogut complicar-se i Merrick haguera pogut morir de la infecció, va reunir forces per abandonar definitivament l'asil.
Un dels dígrafs del valencià és la ny (ene, i grega). Per a saber pronunciar-la i escriure-la correctament és important recordar que, quan hem de fer la separació de síl·labes, el dígraf ny no se separa (a-com-pa-nyar). Tampoc no separem els dígrafs gu, qu, ll i ig.
Ara, et convidem a parar atenció al fragment. Hi detectes algun mot que continga ny? Demostra-ho en l'activitat digital d'ací baix.