Barbarismes melòdics

—I ara passarem a parlar una miqueta d’algunes paraules que diem quan parlem de música i que a vegades utilitzem i són un estrangerisme, un barbarisme. Per exemple, en primer lloc, volia matisar, no és exactament un barbarisme, però la diferència entre sentir i escoltar. Sentir també és sinònim d’oir. Penseu que vol dir exactament el mateix?

—No, jo pense que sentir és com que estàs sentint "algo" i escoltar és que estàs parant més atenció a eixa cançó.

—Exactament, és un xicotet matís, que és així, com el mirar i vore, no? Que és vore, tens atenció; escoltar, poses l’atenció. Per exemple, com diríeu auriculars inalàmbrics o auriculars que no tenen fils, d’estos que van amb Bluetooth? Com ho diríeu: inalàmbric o sense fils?

—Sense fils?

—Jo diria inalàmbrics.

—Correcte. En valencià de carrer, col·loquial, inalàmbrics i, més correctament, sense fils, d’acord? Perquè la paraula alambre en valencià no la tenim. Això sí que ho sabeu. Com dieu?

—D’aram, fil d’aram.

—Fil d'aram o també, en alguns llocs, se li pot dir filferro. I la típica dels verbs de dir composar i compondre. Què diem: que composem una cançó o que componem una cançó?

—Compondre, no?

—Compondre, sí. Composar és una parauleta que vol dir posar una multa, una sanció, no se sol utilitzar massa. És compondre: jo componc cançons, tu compons cançons, ella compon cançons.