El joc: el supermercat

—Molt bé, doncs m'he trobat esta xica. Com et diuen?

—Núria.

—Núria, casualment, també porta micròfon. Núria, molt senzill: jo et donaré tres opcions d'una pregunta. Has de dir la resposta, clar. Si no, series la presentadora. La primera pregunta és, ara quan compres, d'acord? On aniràs a pagar? Aniràs a…

—Caixa?

—Caixa a soles?

—A soles.

—Seguríssima?

—No tant, però sí (RIU), diré que sí.

—I la resposta és correcta! (RIU) Molt bé. Al caixer pots traure diners per a pagar en caixa, i en la caixa trobaràs una caixa registradora. Això per al caixer o caixera. Segona pregunta. Què diries que és una fleca? […] malaltia que t'agarra per menjar-te un iogurt caducat.

—(RIU) No en tinc ni idea, però diria… malaltia per iogurt caducat?

—La típica fleca, no? Que et menges el iogurt caducat… La fleca. Oh, no, Núria! La fleca és un forn de pa.

—Un forn?

—En altres parts gasten més fleca que nosaltres. Tercera i última: si comprem peix, ho faràs en una… En este cas en tenim dos de correctes. Per a complicar-ho més. Per tant, una és incorrecta.

—Diria la segona, peixcateria com a incorrecta.

—Com a incorrecta.

—Incorrecta.

—Peixcateria.

—N'estic segura. Segura.

—I la resposta és, Núria… Correcta! Vull dir, és l'opció incorrecta, peixcateria. Podem dir-ne pescateria o peixateria, però barrejar les dos, mira, no. D'acord? Núria, molt bé. Fem una cosa: fem com que les has encertades totes i el premi és que a tot el que compres hui… convida producció.

—Perfecte.

—Compra alguna cosa barateta. Mortadel·la, en comptes de pernil.