El joc: el supermercat

—Molt bé, doncs m'he trobat esta xica. Com et diuen?

—Núria.

—Núria, casualment, també porta micròfon. Núria, una cosa molt senzilla: jo et donaré tres opcions d'una pregunta. Has de dir la resposta, clar. Si digueres tu la pregunta, series la presentadora. La primera pregunta és, ara quan compres, d'acord? On aniràs a pagar? Aniràs a:

a) La caixa.

b) Aniràs a la caixa registradora.

c) O aniràs al caixer?

—Caixa?

—Caixa a soles?

—A soles.

—Seguríssima?

—No tant, però sí. Sí, vaig a dir que sí.

—I la resposta és correcta! Molt bé. Pots anar al caixer a traure els diners per a pagar en caixa, i en la caixa trobaràs una caixa registradora. Però això ja per al caixer o caixera. Segona pregunta. Què diries que és una fleca? Diries que és una:

a) Cistella de supermercat.

b) Un forn de pa.

c) O bé, la fleca és la malaltia que t'agarra per menjar-te un iogurt caducat.

—No en tinc ni idea, però diria… la tercera, malaltia per iogurt caducat?

—La típica fleca, no? Que et menges el iogurt caducat… La fleca. Oh, no, Núria! La fleca és un forn de pa.

—Un forn de pa?

—En altres parts del domini lingüístic potser gasten més fleca que nosaltres. Tercera i última: si comprem peix, doncs, ho faràs en una:

a) Peixateria.

b) En una peixcateria.

c) O en una pescateria.

En este cas en tenim dos de correctes. Per a complicar-ho més. Sí, per tant, una és incorrecta.

—Diria la segona, peixcateria com a incorrecta.

—Com a incorrecta.

—Incorrecta.

—Peixcateria.

—N'estic segura. Segura.

—I la resposta és, Núria… Correcta! Vull dir-te, és l'opció incorrecta, peixcateria. Podem dir pescateria o peixateria, però barrejar les dos, mira, no. D'acord? Núria, molt bé. Eh, fem una cosa: fem com que les has encertades totes i el premi és que a tot el que compres hui… convida producció.

—Perfecte.

—Compra alguna cosa barateta, eh. Mortadel·la, en comptes de pernil, mortadel·la.