El supermercat

Benvinguts i benvingudes. És hora d'aprendre valencià. Hui aprofitarem que em toca a mi fer la compra per a adquirir coneixements de la llengua. Això sí que és un bon 2x1 i no el de les ofertes. Així que agafeu llista i preneu apunts… de llengua, perquè hui coneixerem el vocabulari típic per a anar al supermercat.

(«Supermercat», Lildami)

Un supermercat és una botiga on es venen productes variats, entre els quals destaquen els aliments i els productes d'higiene, com el paper de vàter. Sempre que no hi haja una pandèmia mundial, clar. Quan entrem, hem d'agarrar una cistella de la compra, si no volem anar amb tot carregat. Però, si venim amb fam i volem comprar moltes coses, més val que agafem un carro, com el de Manolo Escobar. Però nosaltres no el robem, li posem una monedeta d'un euro. Sovint notareu que el carro se'n va de gaidó. Alguns diuen que està fet a posta perquè ens xoquem amb les ofertes i els descomptes. Però va tort perquè li han ficat dins una botella de vi. Alguns dels productes més saborosos i saludables que podem trobar són la fruita i la verdura, aliments clau en la dieta, que també podem comprar en una fruiteria o una verduleria.

Si volem fer-nos una ensalada, hi ha qui diu amanida, podem agafar un basquet de tomaques o tomates, i valen els dos termes, perquè depenent d'on ens fem l'ensalada, li diran d'una manera o d'una altra. I per a pegar un mosset a mitjan matí ací tenim una poma. Té molt bona pinta, quasi irresistible, potser és perquè és ecològica, però recorda que abans de menjar-te-la hauràs de passar per caixa. Pegar un mos a la poma abans de pagar-la és pecat! Anireu a l'infern! La taronja és la fruita valenciana per antonomàsia i té quasi més varietats que la nostra llengua. Per tant, en podem comprar tantes unitats com ens abellisca, perquè, si són de Proximitat, segur que estan boníssimes. Això sí, en alguns supermercats les hem de posar a la bàscula per a saber el que val el que hem agarrat. Ah! I recorda que els plàtans ja van protegits per la seua pell i no necessiten un envàs extra. Són fruits canaris, no matrioixques russes. Després està el corredor preferit de Walt Disney, i el de qualsevol a l'estiu: el corredor dels congelats. I s'anomena així… perquè… té congelats, no? (RIU) En canvi, el corredor que té l'oli d'oliva és… el Corredor Mediterrani, no? Per cert, no vos confongueu: els productes frescos no són els congelats. Però si els traus del congelador estan fresquets. Quin embolic, no?

Si volem cuinar-nos un bon plat principal, podem passar per la carnisseria o la pescateria, que també es diu peixateria, eh? I comprar un bon filet de vedella o una mica d'embotit, que segur que és una delícia amb un tros de pa del forn o fleca. I, a més, pots triar entre pa de barra o de motlle. Personalment, sempre he preferit el pa blanc que l'integral, perquè mai ha sigut massa bo en matemàtiques. I si ja tenim el carro ple, és hora de passar per caixa. Hem de buscar-hi la que tinga menys cua, tot i que sempre hi haurà algú davant que pague fins a l'últim centimet amb monedetes. Quan ja ho hagen passat tot, és l'hora de ficar els productes dins la bossa. Ací arriba la prova de foc. Has d'aconseguir obrir-la sense fer el ridícul ni fer esperar tota la gent que portes darrere. Per això, jo sempre porte un carro de casa. Bé, i pel tema del canvi climàtic i els plàstics. Però sobretot per no fer el ridícul.

I ara és el moment… de pagar. Ho podràs fer en efectiu o amb targeta. I després ens donaran un tiquet. Hem de tindre en compte que tiquet és aguda, es pronuncia com… xiquet. Tiquet, xiquet, tiquet, xiquet. Crec que és perquè en els dos casos acaben eixint més cars del que ens pensàvem.

(Música alegre)

—Molt bé, doncs m'he trobat esta xica. Com et diuen?

—Núria.

—Núria, casualment, també porta micròfon. Núria, molt senzill: jo et donaré tres opcions d'una pregunta. Has de dir la resposta, clar. Si no, series la presentadora. La primera pregunta és, ara quan compres, d'acord? On aniràs a pagar? Aniràs a…

—Caixa?

—Caixa a soles?

—A soles.

—Seguríssima?

—No tant, però sí (RIU), diré que sí.

—I la resposta és correcta! (RIU) Molt bé. Al caixer pots traure diners per a pagar en caixa, i en la caixa trobaràs una caixa registradora. Això per al caixer o caixera. Segona pregunta. Què diries que és una fleca? […] malaltia que t'agarra per menjar-te un iogurt caducat.

—(RIU) No en tinc ni idea, però diria… malaltia per iogurt caducat?

—La típica fleca, no? Que et menges el iogurt caducat… La fleca. Oh, no, Núria! La fleca és un forn de pa.

—Un forn?

—En altres parts gasten més fleca que nosaltres. Tercera i última: si comprem peix, ho faràs en una… En este cas en tenim dos de correctes. Per a complicar-ho més. Per tant, una és incorrecta.

—Diria la segona, peixcateria com a incorrecta.

—Com a incorrecta.

—Incorrecta.

—Peixcateria.

—N'estic segura. Segura.

—I la resposta és, Núria… Correcta! Vull dir, és l'opció incorrecta, peixcateria. Podem dir-ne pescateria o peixateria, però barrejar les dos, mira, no. D'acord? Núria, molt bé. Fem una cosa: fem com que les has encertades totes i el premi és que a tot el que compres hui… convida producció.

—Perfecte.

—Compra alguna cosa barateta. Mortadel·la, en comptes de pernil.

Ara que ja hem fet cinc cèntims sobre el vocabulari bàsic del súper, és hora d'aprendre a formular frases senceres. I la més útil de totes, perquè no ens enganyen, és preguntar pel preu dels aliments. Fem-ne una prova. Bé, vosaltres podeu fer les preguntes d'una en una perquè no s'estranye el reposador o reposadora. I quan ja ho tingueu clar, heu de ser decidits i demanar les que preferiu. Una de les situacions comunes, quan no coneixes el supermercat, o han canviat l'ordre dels passadissos, és no trobar el producte buscat. És per això que sempre podem preguntar: Jo ho he comprovat: pots fer 31 preguntes abans que t'envien a pastar fang. 31 ie. També podem semblar uns sibarites: O demostrar que tenim les papil·les gustatives atrofiades. I si volem és aprendre frases per a treballar de caixer o caixera la més important de totes és: [...]. És una molt bona forma de contribuir al reciclatge i de posar a la clientela en un dilema moral. Ara ja sabeu com comunicar-vos en un supermercat. Podríem dir que sou uns superclients (RIU). Fins ací el vídeo de hui. Jo em quede una estoneta més, perquè ara faran una degustació de formatges emmental, i jo tinc un forat a la panxa que… Ai, ai, mama!