Combat de diminutius

A les dotze en punt de la nit l'ésser màgic comença a cridar-li.

Muntanyés! Vos repte a singular combat.

Vós amb una espasa i jo amb una altra!

Jo trie aquesta.

Vós trieu la que us convinga.

Esclafamuntanyes se'n va anar directe a una espasa rovellada que penjava en un racó.

(RIU) Quina espasiüa de tres i no res.

(Ràfegues)

La lluita fou llarga.

Però quan el geni covard es va veure vençut, pegà a fugir.

En la fugida va perdre el barret i Esclafamuntanyes, orgullós, se'l va guardar dins la butxaca.