El joc: cal metge

Ara jugarem una miqueta amb… Com et diuen?

Marina.

Marina i estem a prop de la mar, perfecte tot.

Sí (RIU).

Has vingut al metge?

A acompañar a mi madre.

Està bé?

Sí, sí. Esperando a que salga y ya.

Doncs mira, mentre esperes, et propose jugar a un joc molt senzill: jo et done tres opcions…

Sí.

Tu m'has de dir la correcta de com s'escriu una paraula. I la primera paraula és… anàlisi.

Yo creo que la primera.

Marina tria la primera.

En masculí. Quasi, quasi! Hem encertat anàlisi. Efectivament, és singular, però, direm una, en femení. En valencià, en femení. Una anàlisi de sang.

Clar.

A vore, com diríem… quan estàs malalteta o malaltet, tens una…

Te voy a decir esta, pero puede ser que sea esta. Lo que escuchas en el pueblo, malaltia. Pero igual es, bien dicho, infermetat.

Ie, per ahí van els tirs, per ahí van. Ho has sentit molt bé. D'on eres?

De Massamagrell.

Malaltia. També podem dir infermetat, igual que diem infermera.

Vale.

Infermetat, més antic. Molt bé, Marina, vinga. Anem per la tercera. La paraula, en femení, per a adreçar-se a la persona que passa consulta és…

Ahí me entra ya… (RIU).

Amb una s, amb dos… sense s… Metgessa, amb dos s… I Marina ha triat bé, molt bé!

Ah, mira! (RIU).

Amb tg i amb dos s. També podem dir la metja.

Ah, sí, lo que se suele escuchar más, pero, claro… yendo a lo correcto…

Les dos són correctes. Espere que estiga molt bé ta mare.

Moltes gràcies.

Gràcies, Marina.

A tu.