La ràdio d'À Punt en directe
Transcripció
Mentre l'observava, l'Home Elefant, que no mesurava més d'1,55 m i mostrava el tors nu i els peus descalços, només duia uns pantalons enormes, va començar a girar-se lentament perquè el visitant l'observara des de tots els angles. El metge veié que la criatura mostrava senyals d'haver patit una lesió al maluc esquerre que el feia coixejar. A més, s'inclinava lleugerament a l'esquerra i tenia l'esquena retorçuda i corbada. Per damunt de tot, allò que provocava més impressió era el cap. Un cap deforme i ple de grans protuberàncies. La protuberància més gran pressionava la cella dreta i li ocultava un ull quasi per complet. La meitat inferior del rostre estava desfigurada per una massa carnosa i rosada que eixia de la boca i retrotreia els llavis. La mà i el braç drets i els peus eren enormes i irrecognoscibles anatòmicament, mentre que la mà i el braç esquerres tenien una aparença completament normal.
Després d'aquella troballa, que tant el va impactar, Treves va dur Merrick a l'hospital per tal d'examinar-lo amb deteniment.
I per a traslladar-lo sense provocar els habituals escarots que causava, el metge va idear una singular indumentària: unes sabatilles en forma de bossa que li cobrien els peus i turmells, una gran capa negra i una gorra, també negra, de grans dimensions de la visera de la qual penjava un vel de franel·la fosca que li ocultava el rostre. Només uns petits forats li permetien vore per on anava.
I això que de la botiga a l'hospital només hi havia 100 metres.
Però la visió de Merrick era tan colpidora que de vegades provocava aldarulls. Finalment, al despatx del professor d'anatomia de la Facultat de Medicina, Merrick es despullà i va quedar completament nu per tal de mostrar totes les anomalies que sofria.
Amb esta píndola farem un repàs al lèxic que pots fer servir per a descriure les parts del cos. Para atenció al fragment, perquè n’hi ha moltíssim. Només queda integrar el significat de cada paraula. Te’n proposem algunes. Allà anem!
En valencià, diem tors al tronc o part central del cos humà que inclou el pit i l'abdomen. En esta història, Anna ens conta que el tors es mostrava nu, és a dir, que no duia roba. També ens conta que tenia els peus enormes. En valencià, els peus són la part inferior de les cames que es fan servir per a caminar i van lligats als turmells, o siga, l'articulació que permet el moviment del peu amb la cama. Ens parla dels malucs, la part de l'articulació que formen els ossos superiors de la pelvis als dos costats.
Volem posar-li cara a esta criatura! Doncs mira, tenia el rostre desfigurat; és a dir, la part frontal del cap que inclou els ulls, el nas i la boca. L'ull és l'òrgan que permet veure. La boca és l'obertura en la part inferior del rostre que s'utilitza per a menjar, beure i parlar. Els llavis són la part carnosa i exterior de la boca. Tot seguit ens parla de les mans, és a dir, de l'extremitat superior de l'avantbraç amb cinc dits que permet agafar, manipular objectes i realitzar diverses accions i que està lligada al braç, que correspon a la part del cos que va des del muscle fins al colze.
Relacionats
Tornar a dalt