Tereseta i els noms estan en perill

La va nomenar donzella seua de cambra.

La majordoma no va poder suportar els afalacs que la reina Tomanina feia a Teresa.

I un dia va amollar una verinosa mentida.

Senyora, ahir vaig parlar amb la vostra donzella i em va dir que només en un dia podria llavar tots els matalassos del castell i omplir-los de plomes.

Malament!

Ja comença aquesta nova donzella amb arrogàncies.

De camí, tota plorosa, pensava en els perills del viatge, però de sobte, sentí l'udol de nou.

(Udol)

Teresa, mira'm…

En fi, com sempre, ella, tosca i entossudida, seguia sense mirar-lo i sense parlar-li.

Quan estigues a casa de ma tia Argelagaina, no menciones la caixeta d'Entorn i no Entorn, ja que només és una senya perquè ella sàpia que t'ha de tirar a l'estany dels escurçons.

Demana-li la caixa de les Caterinetes.

(Udol)