Quin problema hi ha amb els adjectius?

A la primera casa, arrimat al brancal, capficat i trist, hi havia un home.

-Li passa res, germà?

(SOSPIRA)

-No me'n parle, amic, que estic en un entreval.

-Conte'm, que al bo i millor té remei. -Li va dir Joan Antoni, que havia guanyat seguretat i no es creia un trompellot sense remei.

-Em passa que la meua dona se n'ha anat a ballar la dansa. I estava tan bonica… Duia un giponet de cos de podadora, que en diuen. Les mànegues són d'allò més preciós i es diuen mànegues d'estral. Estava encisadora! Jo, mentrestant, he volgut fer la pasta per al menjar. Ai… Però, en abocar la farina en el llibrell per a fer la pasterada, se m'ha fet un visc i no me'l treia de les mans.

A la vesprada, arribà a una vila molt petita i fou casualitat que passà per un bancal d'alfals, on hi havia dones tallant herba a gavelles.

Quan veié que allí només hi havia tres manollets d'herba, preguntà:

-Què és açò tan estrany? Com tanta gent ha segat tan poc d'alfals?

Acostant-se a les dones, el que veié el va deixar esbalaït.