Lletregem paraules: l'escola

—No tot és estudiar en la vida. També podem jugar, i juguem amb…

—Alonso.

—Alonso. D'on eres?

—D'Alcàsser.

—Què estudies?

—Ciència de Dades, al Politècnic.

—Ciència de Dades, això què és?

—Matemàtica, números…

—Alonso, el joc és molt senzill. Jo et diré una paraula i tu l'has de lletrejar, d'acord? La primera paraula, Alonso, és… pissarra. Amb una s, has dit? Estàs convençut d'això?

—No. Canvie a dues.

—I la resposta és, ara sí, correcta! Pissarra, amb dos s i amb dos r. D'acord? Segona paraula. Vinga, Alonso, que si les aproveu totes podreu eixir… d'excursió. Com lletregem excursió? Vols dir que porta accent la o?

—Sí, tancat.

—I una s només.

—Sí.

—I has dit x?

—Sí.

—Molt bé… Correcte, Alonso! S'ha guanyat l'excursió, per favor. Efectivament, amb ics i amb una esse, en este cas. I l'accent tancat en la o. Molt bé, Alonso. Anem per la tercera?

—Anem cap allà.

—No sé si d'açò també gasteu o ja no s'estila portar… motxilla. Sí, senyor! Perfecte, és un alumne excel·lent! Excel·lent, molt bé. Ll, t, x atenció. Molt bé, Alonso, ara has de lletrejar… Nelo és el millor profe de valencià que he tingut mai, endavant!

—Eh…

—No, no! (RIU) És conya, és conya! Gràcies, que vaja molt bé i sort amb tot.

—Gràcies, home.

—Ens veiem amb numerets i tal.

—(RIU) Adeu.

Ara que ja vos he fet cinc cèntims del vocabulari bàsic de l'escola, és moment d'aprendre a articular frases senceres. Vos mostre alguns exemples de frases formals.