Coneixem estudiants universitaris

Hola, com va? Soc Xavi.

Soc Pau. Com va?

Un plaer.

Gràcies, eh?

Passa.

Estàs sol?

No, amb companys. Et presente.

Hola!

(AMBDÓS) Com va?

No cal que vos alceu!

Estem en Trau la llengua.

I on estem? Què és açò?

És un pis d'estudiants.

Bàsic, o siga, coses típiques

d'economia de supervivència, no? Molt bé.

Jo soc en Jordi, d'Eivissa, tinc 21 anys

i estudie 4t d'Audiovisuals.

Estic ja acabant i he estat quatre anys independitzat.

Jo soc Pau, tinc 23 anys i estudie Història i Patrimoni.

I això, visc amb Jordi ací.

Molt bé.

Jo, Cristina. En tinc 20 i faig Magisteri a l'UJI.

Però estàs en aquesta casa o…?

No, no visc ací.

Tu vas i vens?

Bé, està, està.

És una presència?

Una més.

És una presència…

Omnipresent.

Sí, soc part de la família.

I les vostres fonts d'ingrés?

En el meu cas, beques i els diners dels meus pares.

Beques i pares?

Sí.

Sembla un ministeri.

En el meu cas, un poc igual…

Sí, els pares, ens donen diners i ja vaig gestionant la setmana.

No experimenteu amb el cos i cobreu?

No.

Ens ho hem plantejat, però no.

No tenim èxit.

Tampoc ens crida massa.

La forma de gestionar les despeses, com ho feu?

La despesa comuna més gran és el lloguer.

Paguem X diners al caser i amb eixos diners

inclou lloguer i despeses.

Què feu per a no gastar tant?

Intentar estalviar llum,

si està encesa, apagar-la…, l'aixeta.

En tots els sentits.

Mira-la, molt bé.

És cert que quan arribes i trobes… què pots fer tot sol, et menjaries el món.

I és que volem disfrutar-ho tot, però no volem pagar.